United States or Somalia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Eren ben amables. El senyor em va dir que el seu cognom era Jones i que venia de Manchester; però semblava no recordar la part de Manchester vista, ni on queia Manchester. Li demaní on anava, i, evidentment, no ho sabia. Va dir que... segons. Després vaig preguntar-li com no havia trobat un bastó groller, per a passejar a ciutat.

-El seguiment dels lladres, fins al tros de la vídua, que va fer Huck. Em penso que el senyor Jones es prometia dar-se una bella estona amb la seva sorpresa, però em jugo qualsevol cosa que se li tornar

A l'hora oportuna el senyor Jones féu son petit parlament, en el qual regraciava la vídua per l'honor que els feia, a ell i a sos fills; però digué que hi havia una altra persona, la modèstia de la qual...

Aquesta vegada és per al gal·lès i els seus fills, que aquella nit la van treure del mal pas. I escolteu: puc dir-vos una cosa, si voleu saber-ho? -, què? -Veureu: el vell Jones es proposa donar una sorpresa a la gent que avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir còm en parlava amb la tieta, en secret: però em penso que ara, de secret, ja no n'és gaire.

Tothom ho sap, i la vídua es veu que també, pel molt que dóna entenent que no ho sap. Oh! El senyor Jones necessitava que Huck fos aquí: no podia amollar el seu gran secret sense Huck: sabeu? -Secret de quina cosa, Sid?

Mister i Miss Jones, de Manchester -Els beneficis del cacau. -Una indirecta per a la Societat de la Pau. -La finestra, com a argument medieval -La distracció cristiana predilecta. -El llenguatge del guia. -Com reparar les malifetes del temps. -George prova uns xops. La planeta del bevedor de cervesa alemanya. -Harris i jo ens decidim a fer una bona acció. -La mena corrent d'estàtues. -Harris i els seus amics. -Un paradís sense cacera. -Les dones i les ciutats.

Huck digué, amb alguna aprehensió, perquè temps ha que estava acostumat a ésser objecte de falses acusacions: -Senyor Jones, no hem fet res de mal. El gal·lès es pos

Amb prou feines hi hagué una interrupció de ningú que trenqués l'encís de son doll. Quan Tom hagué acabat, el senyor Jones digué: -Em creia haver manegat una petita sorpresa per a aquesta ocasió, però ara ja no val res. Aquesta altra la fa d'allò més migrada: ho reconec. El diner fou comptat: la suma passava una mica de dotze mil dòlars.

-És molt divertit ¡És a dir que Jim Bates, Joe Muggles, M. Jones i el vell Billy Maunders els han contat que tots ells havien agafat aquest peix? És bona, aquesta! feia el bon home tot enriallat. -Ves si haurien volgut donar-me-la per a posar-la al meu saló, si ells l'haguessin pescada! ¡Com hi ha món! I ens cont