-O Huck! Ja sabeu que no podeu fer-ho, això: no estaria . I, a més, si tasteu per una mica més d'estona aquesta cosa, us arribar

Aquella nit Tom i Huck foren amatents a llur aventura. Rondaren pel veïnatge de la taverna fins després de les nou: l'un sotjava el carreró a distància, i l'altra la porta de la taverna. Ningú entr

Tom empenyia; Huck reculava. A la fi, Tom s'aixec

-Sembla bona cosa. Ho heu provat mai, Huck? -No, però la vella Hopkins m'ho digué. -, doncs: em penso que deu ser veritat, perquè diuen que és bruixa. Diuen! O Tom! Jo que ho és. Ella va embruixar mon pare. El meu pare ho diu ell mateix. Un dia feia camí, i va veure que ella l'estava embruixant; així és que va agafar un roc, i, si ella no s'hagués fet escàpola, l'hauria ensopegada.

El lector pot restar convençut que la ganga de Tom i Huck produí una forta sensació en el pobre poblet de Sant Petersburg. Una quantitat tan gran, i tota ella veritablement encaixada, semblava gairebé increïble. Se'n parlotejà, de la cosa, i se la va estufar i glorificar fins que el seny de molts dels habitants vacil·l

Huck mir

Al cap d'una estoneta se li acudí a Tom que potser Huck compareixeria aquella nit i faria el senyal. Aquest pensament llev

Ves, podria descobrir que no hi havia manera de revenjar-se, i anar-se'n de dret cap al diner. -Oi, Tom, oi. El seguiré, , malvinatge! -Això és parlar! No us acovardiu, Huck, que jo no m'acovardiré.

-, això és, Huck, això és: encara que si dieu, quan feu la colgada, «fava, endins; berruga, vés: vés-te'n i no em carreguis mésés millor. Així és com ho fa Joe Harper, i ha estat a prop de Coonville, i gairebé per tot. Però, digueu: Còm ho feu per guarir-les amb un gat mort?

Treballaren i suaren per espai de mitja hora: fou endebades. Maldaren una altra mitja hora: endebades també. Huck va dir: -I sempre ho enterren tan endins? -De vegades: no sempre. Generalment no. Em penso que no hem trobat la banda justa.