United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Em creu. Calla una estoneta, però no troba repòs. Est

Al cap d'una estoneta el narrador continu

-, Joe: podeu fer de Frare Tuck, o de Much, el fill del moliner, i aporrinar-me amb un garrot de dues mans; o jo seré el Xerif de Nottingham, i vós sereu Robin Hood una estoneta, i em matareu.

I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela. -I ara! Que va de bo? -féu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai ningú un miracle més gran? Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments.

Se m'acut que el mar ve a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulació, ja que d'ell ixen els núvols que ruen pel cel, la rosada que refresca els matins i les pluges que alimenten els rius; i els rius són les artèries, que tornen contínuament al cor lo que del cor van contínuament rebent. Aquestes idees me concentren una estoneta. Després no penso gaire res més.

Al cap d'una estoneta se li acudí a Tom que potser Huck compareixeria aquella nit i faria el senyal. Aquest pensament llev

La feina continuà. Al cap de una estoneta Huck digué: -Malvinatge! Altra vegada devem estar en mala banda. Què us en sembla? -És ben estrany, Huck. No ho entenc. De vegades les bruixes s'hi fiquen. Arribo a pensar que això és el que ens embolica, ara. -Cançons! Les bruixes no tenen poder, de dia.

Els braços li dolien i va pendre's un petit repòs: una estoneta de respir i de contemplació. S'hi estava , en aquell paratge. I ¡quina solitud!... quina calma!... Ningú enlloc... ni cap altre soroll que el d'un dolç rebotzegament d'aigües, que ara sona part d'ací, ara part d'allà, vingut del fons de balmes i cavernes inconegudes. I quina fresca! L'ombra era allí més profunda que la de cap pou.

Quin disgust pel senyor Vintró!... La veïna, quin tip de riure!... El petit és portat cap al llit de seguida, els convidats s'aixequen, demostrant que ja tenen prou comèdia, i fins el senyor del quinto proposa anar-lo a fer una estoneta. -No!... no!... ja tornarem a començar! diu el senyor Vintró defensant el terreno. -Ja n'hem vist prou... El quinto , el quinto !

Paulina Buxareu, davant del mirall, una estoneta després, es mira i es remira i, amb una llangor d'enamorada, es decideix a rissar-se els cabells, encara abundants i negres. De seguida pensa Paulina que una situació com la seva no pot aguantar-se gaire temps i que els fets s'han de precipitar per força. I, una vegada vestida, se'n va a missa, i després al despatx del seu nebot.