-Em penso que podria passar-me tot el dia fumant aquesta pipa- digué Joe. No em sento marejat. -Jo tampoc- digué Tom, -Podria fumar-la tot el dia, però em jugo qualsevol cosa que Jeff Thatcher no podria pas. -Jeff Thatcher! Ell, només que amb dues pipades, faria l'ànec. Que ho provi una vegada, ell: ja ho veurà! -Jo també m'hi jugaria qualsevol cosa. I Johnny Miller?

-Ah! ah!... Ja us he atrapat!... Falleu el rei! falleu l'as!... I aquesta, i aquesta altra... Ah! ah! ah! Un altra clavilla, mestressa! Això us ensenyarà, una vegada més, a fer-nos bocades dels jocs de França! -Senyor Cristià, no teniu consideràcions per al bell sexe. -Al joc de cartes, un hom no deu respectes a ningú. -Però massa veieu que no hi ha lloc per a més.

-Em penso que tal vegada sorollarem l'arbre vell de més enllà, a Cardiff Hill, darrera la casa de la viuda. -Em sembla que aquell ser

Se'n riurien fins a l'altre cap de la Prússia, i aquesta vegada els prussians tindrien raó. -Què cal posar-se? deman

Un pobre vailet, que no tenia altra grandesa a mostrar, digué, amb un orgull bastant palès en la recordança: -, Tom Sawyer, una vegada, em va fer un cap nou.

I la primera vegada que la boca de l'infant es va descloure per somriure, la torre del Barbut va veure's sotragada per un davassall de joia, seguit d'una tirallonga de sanglots i una mar de llàgrimes del pobre pare. -Ara pla l'hem feta bona! va exclamar la vella. -Ves per què has de plorar! I en Biel va respondre, solemnialment, bo i assenyalant en l'aire: -Penso en ella!

Nosaltres no poguérem respondre-li a això, car el libre res anticipava de semblant cosa. Li vàrem dir «cotxer», a la qual paraula ell va inclinar-se altra vegada fins a terra, i li demanàrem si volia tenir l'amabilitat de conduir-nos al pont de Westminster. Ell va dur-se la m

Aquí la tia Maria va observar dolçament: -Una altra vegada que vulgueu clavar un clau a la paret, espero que m'avisareu per endavant: aíxí podré fer els preparatius que calguin per anar a passar una setmana a casa la meva mare, mentre duri la vostra operació.

I, una vegada va tenir-lo a prop, tan a prop que els cabells rossos de l'un es barrejaven amb els cendrosos de l'altre, va mormolar, baixet, com si estigués en confessió: -S'enfadareu pas, si us dic una cosa? -Digues, fill meu. -No s'enfadeu: sentiu? -Digues. -Doncs hi ha una cosa que no l'entenc. Con m'ensenyeu la Doctrina, em dieu sempre que no es pot fer mal a ningú.

I aquest vegada Sant Brandan, amb tota sa companya naveg