United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ves si no hagués sigut pel còlera, en Titus l'any vinent guanyaria xeixanta duros cada mes; però com tot ha anat tan malament, el seu principal li ha dit que no n'hi donaria més que quaranta cinc. -Ai, con tal que a n'en Carlets no li agafi alguna cosa!... -Ai, com tarda en Titus! -Ai! a mi també. ¿Què no han posat en Carlets... Ai! vui dir l'aigua en fresc?
-Con no es fa amb ningú, deia en Bartra -és senyal que té por que li descobreixin les trafiques que es porta entre mans: les bèsties manses no la temen, la companyia; els llops i les guilles, sí. I, qui més qui menys, tothom donava la raó a en Jan. Ningú hi pensava, en el pacífic rossinyol que deixa per un mai més el lloc on li han destruït una nierada.
-Aquesta li va cridar: «-Mestre: ¿con hi ha, d'aquí a Pedra-Ferral?» I ell es va girar, i vinga gratar-se es clatell, grata que grata, sense respondre «-Aquí soc, bèstia.» Jo vai dir an aquesta: «-Anem, anem... Deixa'l estar... Deu ésser mut, i amb es teus crits no fas més que reviscolar-li es pois des cap.» Però sa pubilla... tretze són tretze... No volia deixar-lo en pau.
-Me vull pensar que tens massa raó- feia l'altre, escupint, -i els mateixos pensaments me vénen cada dia al matí, que és con un hom té el cap més clar. Aquest janfosca del Cerdà, me dic jo, no procura sinó per ell, i en con vegi la seva ens deixar
Aleshores, al passar don Eudald prop del Sánchez protector, li deia aquest, posant-se el dit sota l'ull: -Caballero, mucho ojo con ese individuo que hablaba con usted, que es un aucell... -Ja me n'he fet compte- deia amb beatífica mitja rialla don Eudald. -Me proposava d'acompanyar-lo, tot passejant, fins a la Farola, perquè deia que és foraster i no hi ha estat mai.
-Bueno, ara ja els cridaré. Con que ... hi ha funció? -Sí, senyor: ha après de fer quatre jocs de mans que ja els ha guardat expresament per avui. -És a dir que a l'últim no hi ha quinto? diu un senyor que és l'encarregat de cantar les boles de la loteria. -Endavant... -Lluiset, estàs molt callat... -Què vol que digui? diu el pobre nebot, avorrit, fastiguejat i no sé què més.
-Digo! con tantos años de bregar con esa mala chent... -Ja ho crec, ja. Vaja, vaja, estigui bo, i gràcies. Aquest era el Don Eudald visible, el que tothom coneixia. Mes hi havia un altre Don Eudald, que sortia de tard en tard, i sols coneixien els més íntims, donya Dolors sobretot, que n'havia rebut sovint l'empenta.
-Tant ho ets, que ara tot just, con eres a dalt del marge i jo et mirava de baix estant, me semblava que m'havia tornat pitit, pitit, com con feia d'escol
I tothom diu que vós, con éreu jove, vàreu matar un home que li deien el Picotí. I per això tothom me té ràbia. I també diu tothom que teniu tracte amb les bruixes i somions... i que totes les malures les feu venir vós. I tots els nois us tenen per dimoni. I, con me volen fer enfadar, me diuen dimoni petit.
Mira: anit mateix no he poscut atrapar el son de cap de les maneres, pensant que te n'havia passat alguna. I mira't: con te'n vares haver anat, vaig estar a punt de cridar-te; perquè, encara no vares ser a l'indret de la font, vaig donar una llambregada carrer amunt i vaig veure an en Jan que sortia de l'hostal amb tres o cotre. I tot l'aire el tenien de cercar quelcom.