United States or Malta ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No et cansis, Minguet: no em trauràs dels meus tretze: n'estic massa convençuda. Vui provar la sonàmbula: Així com així, del metge no cal esperar-ne res. I no m'assórollis. Vés, vés en nom de Déu; oratja't, passeja't: no estic per corrandes. Vaig a rentar un covenell de roba que tinc al safaretx, i em distrauré escarrassant- me. Surto de la casa apesarat.

El propi doctor Massa, home infal·lible sempre que pronostica una defunció, ha fet la compra, li ha dit guapa i li ha posat tretze pessetes cabals en el palmell de la . Després la Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i encantada.

-Aquesta li va cridar: «-Mestre: ¿con hi ha, d'aquí a Pedra-Ferral?» I ell es va girar, i vinga gratar-se es clatell, grata que grata, sense respondre «-Aquí soc, bèstiaJo vai dir an aquesta: «-Anem, anem... Deixa'l estar... Deu ésser mut, i amb es teus crits no fas més que reviscolar-li es pois des capPerò sa pubilla... tretze són tretze... No volia deixar-lo en pau.

Però el temps és llarg, sobre tot quan només se tenen tretze anys. Hi ha lleure per a tantes coses!... I jo no el mirava pas de mal ull el balcó bondadós, que aclaria la meva cambra; i vaja, si no podia fer altra cosa més agradable, també m'hi deíxava caure i m'hi regalava a estones a estones, al darrera de les vidrieres, a l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia.

Cirus partí cap a les terres altes per a fer la guerra al Rei: duia un gran exèrcit bàrbar i prop de tretze mil mercenaris grecs. Cada dia trobava un nou pretext per a aquelles lleves de tropes. Però no pogué dissimular gaire temps: Tissafernes an

Tot s'ajusta tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda, negada Viola! VIOLA El meu pare tenia un senyal al front. SEBASTIÀ El meu també. VIOLA Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda sa filla Viola. SEBASTIÀ Oh! encara en servo el record en mon ànima!

Si algun dia agafa un diari tot comprant xacolata o sucre roig, el veureu tot admirat de no trobar en les Reials Ordres el nom del ministre que fa tretze mesos que va caure. Ell potser és l'únic que surt tranquil de casa i es passeja satisfet el dia que corre la nova d'haver-se de dar el cop, perquè no ha parlat amb ningú que l'hi pogués dir.

L'altre. -Ah! ¡Aquesta escalforeta retorna! Toca un quart de nou. -Senten? diu el senyor Quim. -Avui tot el dia va desballestat. Al Pi toca un quart de nou: jo vaig amb el rellotge de Santa Maria i tinc les vuit i dotze... -Jo vaig i tinc les vuit i tretze. -Jo avanço, perquè tinc les vuit i disset... Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge. La rebotiga queda en silenci.

És cert, va acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze anys.

Després tenen una criada... que és una bona minyona. Tretze anys que est