United States or Djibouti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Que volen que siga. És jove. Un home sol no hi pot estar... I ho ha ensopegat; perquè la segona dona és una galant minyona i li porta bon dot. Saben qui és? La més gran d'aquella família tan amiga de la seva. El senyor Miquel s'est

Aquell que pugui remar d'Oxford a Iffley sense aturar-se ja podria viure, sota un mateix sostre, en bona intel·ligència amb sa muller, sa sogra, sa germana gran i la vella minyona del temps de sa infantesa.

O , a entrada de fosc, enviava una minyona a cal Carolí per dir que no esperessin la Nieves, que el nen tenia por dels papus i volia que es quedés a dormir amb ell.

-Per això he encarregat a la minyona que ens tingués el xacolata desfet per quan hi arribem... Oh, i que m'has de fer pensar a pendre els llonguets en el forn, que li he dit que nosaltres, tot passant, els pendríem al tornar a casa. -Sembla que això va llarg per ara... -Prou que ho veig... Ja em sembla que no seré a temps per atrapar el primer tren. -Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc.

-Oh! la minyona també ha vist una família entera que se n'anava cap al camí de ferro, pel carrer de Jaume primer. Ai! Tothom se'n va! -, tothom se'n va! Nosaltres hem vist un gran carruatge ple de gom a gom amb tot lo del llit, a la plaça de l'Angel. -I quan jo hi enviat la minyona, n'ha vist un altre pel mateix estil al carrer de la Princesa. És que tothom se'n va!

Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu cunyat li anava d'allò més la fàbrica, i es feien passar tots els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu, aguantant-se amb la rendeta que els deix

-Oh, és a pagès, avui, la mare!... -Vaja, doncs, bona minyona... I va tombar pel carrer de Dalt. Davant de câl Lari es va tenir de parar. L'hereu enganxava l'euga i amb les mosques no volia estar quieta... -Xo... o... o!... malitsiga les mosques!... -I doncs, que no vol estar quieta?... -Ca... aquestes recondemnades de mosques, que senten canvi de temps!

-Dolça Margarida- digué -sóu la més sàvia comare de totes les flors i sabeu la manera de predir els esdeveniments. Digueu-me, em cal abastar aquesta o aquella? o quína abastaré? Quan ho sàpiga, volaré de dret envers la galant minyona, i començaré de fer-li postures.

En aquell moment el soldat era reduït a una mica de plom; i quan la minyona, al matí següent, llev

Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert: -Què mana? ¿Vol fer el favor de deixar-me la minyona perquè m'acompanyi les nenes a costura? -Prou. Vés, Catarina. -Ja li asseguro que tenim un dia!... Donya Esperança treu el cap per la finestra del pis de sobre i pregunta: -Què tal? Doncs que ja els aquí a casa?