-Mentiu! vaig cridar. -Jo me'n ric, de les tombes, de les vostres tombes! Per quins set sous les hauria de voler veure? ¿Per ventura no tenim les nostres, les de la nostra família? El meu oncle Podger , al cementiri de Kensal Green, una sepultura que és la joia de tota la contrada. El monument fúnebre del meu avi Bow pot rebre vuit visitants.

Ells diuen que vénen per una treva, amb missió d'anunciar als grecs les intencions del Rei, i al Rei les intencions dels grecs. Clearc respon: -Anuncieu-li, doncs, que de primer cal combatre, perquè no tenim de què dinar: i ¿qui gosar

Jo no si això procedeix de les quatre barres de sang; però tenim els quatre cantons del Call, els quatre cantons de Bellafila, les quatre Rambles, l'olla amb les quatre carns...

És una trencadura igol que la d'aquell xai; ¿vos recordau? El que enguany vos vaig gorir! -Sant!... mireu's-hi força! ¡Tot ho tenim a punt! va dir la dona trafegosa. -Ben pensat! Llavors el Sant va agafar la cama i va arreglar-la-hi. En Guim gemegava mossegant un mocador i En Joanín amagava sa faç en un recó, plorava i aclucava els ulls.

-No pas com teniu pit, Andreu! -I ja em podeu mirar que no m'ha queixalat! Ni una gota de sang! -Un dia pendreu mal. -No pas si Déu vol i l'Esperit Sant! -Creieu que em sabria greu... sort tenim de vós... que de tant en tant feu matança!... ¡Pobres conreus!

Nosaltres podem viure aquí tres cents anys, però quan deixem d'existir esdevenim senzilla escuma damunt l'aigua, i no arribem a aconseguir una tomba entre nostres ben amats. No tenim ànimes immortals, no tenim vida futura: som així com les algues, que, un cop tallades, no poden reviure mai més!

Si un quillat de València o la barca de'n Jan, ara descarregant sal, ara virant l'arga, fa uns conts cèntims i l'olla bull cada dia... no creguis que la gent d'art d'aquí siguin rampoines com es de ciutat... aquí tots estem senyats amb el matrimoni... tots tenim casa... no dormim en barraques; l'homo de casa i jo no som pas de l'ideia.

Però després, a posta de sol, convocant els generals i els capitans, els diu: -Senyors, he sacrificat per anar contra el Rei, i les entranyes no m'han estat favorables. I és natural que no ho fossin: perquè jo ara m'he informat, que entre nosaltres i el Rei hi ha el riu Tigris, que es passa amb embarcacions, i nosaltres no podríem travessar-lo sense barques: i de barques no en tenim. Romandre ací no és possible: perquè de queviures no hi ha manera d'haver-ne. Però per anar a ajuntar-nos als amics de Cirus, les víctimes ens han estat favorables del tot. Vet aquí doncs el que cal fer: separem-nos i que cadascú sopi amb el que . Quan el corn far

-Tenim cigars- digué Fritz, passant-los-en; ells els hi calaren foc tot seguit i es posaren a fumar-los, repapats damunt llur seient, amb les cames creuades, el nas en l'aire i el braç fent arc darrera la testa. Katel semblava tan contenta com ells. ¿Estem, senyor Kobus? deman

Veiam: ¿quants mils duros perdríem entre tots plegats?... I, donses, encara replicaran?... Nosaltres mateixos... vegin si en el món hi som per altra cosa, que perquè no es pugui dir que no hi som. Aquí tenim el senyor Rafel. Què hi fa en el món, aquesta ànima de Déu?