United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si refusa tota manyagueria, és que pressa per esdevenir una senyora burgesa, en folgada possessió del seu paper. Li sabria greu que la gent recordés que sols fa sis mesos que és casada; li sabria greu, sobretot, fer-la-en recordar amb puerilitats idíl·liques. Havent sopat, la senyora Montoriol ha dit al seu espòs: -No facis compliments; si vols anar a fer una partida de billar, vés-hi.

A mi, quan considero tots aquests motius em sembla talment estrany que et malfiïs de nosaltres, que és la cosa que en sabria més dolç de sentir el nom de l'home prou hàbil en l'art d'enraonar per convèncer-te amb les seves enraonies que nosaltres conspirem contra tu.

Jo estic segur de que en concepte d'alguns d'ells dec pasar per un mònstruo, i aquesta és una de les poques alegries meves. Me sabria greu ser simpàtic a un d'aquests hòmens que no estimen ni creuen res de bo.

-No pas com teniu pit, Andreu! -I ja em podeu mirar que no m'ha queixalat! Ni una gota de sang! -Un dia pendreu mal. -No pas si Déu vol i l'Esperit Sant! -Creieu que em sabria greu... sort tenim de vós... que de tant en tant feu matança!... ¡Pobres conreus!

El jaquetó és de color criarda . No voldria pas que George sabés el meu pensament, però, si he de dir la veritat, no sabria trobar jo cap cosa a la qual s'assembli. Fou el dijous a la tarda quan el va portar a casa nostra per ensenyar-nos-el. Reprodueixo el diàleg que tingué lloc: Harris i jo: -Quin nom , aquest color? George: -No ho pas.

I Déu fes la gràcia que l'animalet restés pernabatut, foradat i esmicolat per la metralla; que si no... jo no sabria pas on trobar paraules per a explicar-vos l'èpic recomençar d'aquella gesta. Sortosament, en Busqueta tirava dret i solia endur-se'n el sagnant trofeu amagat a la pitrera.

Hom no sabria dir quant dur

Allí m'esperava Un d'aquells espectacles que cap paraula humana no sabria descriure, l'espectacle que l'àguila fera dels Alps més encimbellats veu cada matí en aixecar-se la cortina de púrpura de l'horitzó: muntanyes!... muntanyes!... i encara més muntanyes!

De vegades, el comte, en veure'm damunt la meva escala, s'atura un instant i em pregunta: -Ei! què fas aquí dalt, Knapwurst? -Llegeixo els arxius de la família, monsenyor. -Ah! ¿i això et diverteix? -Molt. -Vaja, millor! Sense tu, Knapwurst ¿qui la sabria, la glòria dels Nideck? i se'n va tot rient. Aquí hi faig tot el que vull. -De manera que ell, senyor Knapwurst, és un excel·lent senyor?