La seva pobre dona, prou li predicava sempre: ¡Joan de Déu, Joan de Déu, a tu et perdr

No com és que em neguitejo tant veient la teva calma; però no puc fer-hi més. Adéu. Fins que et vegi, estaré sense poder habitar . Vina aviat, que m'anyoro molt de veure't: no t'enganyo. Voldria estar enfadada amb tu, i... Ja penses en mi quan treus la petaca? Cuida't molt, no t'acaloris; procura suar. Adiós, vina aviat; per mor de Déu no t'estiguis a Barcelona. Ahir cinquanta set: ja ho .

Escomet també Xenofont i li diu: -Tu ets d'una ciutat grandíssima, i prop de Seutes grandíssima és la teva anomenada. Potser mereixeràs de posseir en aquest país, com d'altres dels vostres n'han posseït, castells i terres. Es just, doncs, que rendeixis homenatges magnífics a Seutes. T'ho aconsello per bona voluntat que et tinc: estic segur que com més donaràs, més benifets obtindràs de Seutes.

Deixes un oratge!... ¡ Malerús de jo, que tinc d'acontentar-me amb ensumar-lo! O : -Ànsia, Rosó! Amb una vuatureta com tu, jo pla n'aniria, de descansat! I així sempre, expressant, amb una malícia gens agressiva, els seus anhels, segur d'un refús, conscient de la seva pobra estampa i dels seus pocs mereixements.

Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic.

Ja no faltava sinó que vinguessis tu a defensar aquesta bretolaia sense fe ni llei, precisament quan se proposen fins a faltar el respecte al que per tots conceptes és més que tots ells junts.

»Si cal també pensar una mica en aquest país com a cosa teva, ¿com et penses tu que patir

-I a tu? pregunt

-El mateix Medòsades, quan ja vaig haver fet novament la travessia de Pàrion a l'exèrcit, va tornar, prometent-me, que si et duia l'exèrcit, podria valer-me de tu com d'un amic i d'un germ

-Marianna! què tens?... Ah! tu no podràs aguantar-ho, això! No en facis cas de mi: no lo que m'enraono. Te volia dir adéu... perquè un hom no sap lo que pot passar; però... res, he obert la resclosa... i all