Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut. -Per què? És un excel·lent company... -No voldria ferir vostra afecció, mes tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis.

Kobus les trobava boniques; però, a desgrat d'això un gust natural per la sumptuositat abundosa li féu triar una gran berlina atapeïda interiorment de seda, una mica feixuga, és veritat, però que Fanen li va dir que era el carruatge de les personalitats distingides. L'escollí, doncs, i aleshores el mestre de postes l'introduí dins les seves estables esbarjoses.

Tras, tras... anava caminant indecís. I, ja una mica apartat dels nedadors, s'atur

-Si vostè sabés una mica més, senyor, veuria per vostè mateix que no és pas possible: el vent est

Acabada la feina, ens vàrem entretenir cercant petxines. Teniem una gana!... I haguérem d'acontentar-nos amb quatre petxinetes i amb una ceba que portava en Volivarda, la qual ens repartírem com a bons germans, polsejant-la, per tot amaniment, amb una mica de sal de la que, procedent de les grosses ressagues, s'era acristallada en els cloterells de les roques altes.

Primer els peus: què és el que portes als peus? ¿Sabates? Mitjons? Escriu-ho; i segueix escrivint fins que arribis al cap. Què ens cal, ultra les robes? Una mica de cognac. Escriu-ho. Un tirabuixó. Escriu-ho. Escriu-ho tot, i així de res no t'oblides. Aquest era sempre el seu pla. Un cop feta la llista, la repassava curosament, tal com aconsellava, per convèncer-se que res no havia oblidat.

Mira al balcó. -Quina solellada i quina calor! Sortir! ni que m'arrosseguessin! Dolça caseta meva! Un sospir de felicitat. A dos quarts de dues, el marit troba la muller traient-se el capell. -Com! has sortit? -, una mica. Cap all

En el seu vestit hi havia aquell no què una mica ranci, de les solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses pretèrites que no hem vist però que ens imaginem.

El gran Pepaito -tothom coneix aquest amic inefable que és una mena de picarol amb una mica de Sòcrates a dins- un parent a una llunyana ciutat de Catalunya. Aquest parent és un home anguniós i temorenc: l'estira-cordetes de si mateix. Un dia es determin

Tanmateix, però, la Pesta no podia tenir intencions hostils: s'hauria aprofitat del meu son per a dur-les a compliment. Aquesta idea començava de tranquilitzar-me una mica, quan de cop i volta ella va alçar-se, i, lentament... lentament... va acostar-se al meu llit, tenint a la m