United States or Portugal ? Vote for the TOP Country of the Week !


De tant en tant Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada pensava: -Potser ! potser ! I volia quedar una mica arrogant, i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les il·lusions.

Harris: -No ens queden sinó dos dies, i nosaltres som joves i forts. Hem d'arribar al capdavall. Cap a les quatre començàrem a discutir projectes per a la vetlla. Ens trobàvem aleshores una mica més enll

Cercaren a tot arreu una vegada més, i després s'assegueren descoratjats. Huck no podia suggerir cap cosa. Al cap de poca estona, Tom digué: -Mireu, Huck: aquí hi ha petjades i una mica de sèu de candela vora un costat de la roca, però no als altres costats. A què ve, això? Em jugo qualsevol cosa que els diners són sota la roca. Cavaré l'argila. -Bon acudit, Tom- digué Huck amb animació.

-No, no, us dic que em fóra impossible empassar-me un sol mos. -I ara! Apa, noia, fes-li una sopa d'ou. -No, dic que no! -Una sopa d'ou, i calla. I En Ramon, esverat, no gosant creure la seva fortuna, somrient una mica per sota el nas, però encara tement que tot allò no els passés de la boca, va dir: -, però l'ou, si decàs, petit.

Per això, un cop forjat l'intent, no va dubtar gens ni mica a posar-lo en obra.

Entraren al mas per conversar un mica amb els pares, i després, ja sols, a tall de promesos, se n'anaren a donar un tomb per fora. Ella li enseny

En Melrosada, ja acostumat a aquests incidents, sabia fer el paper amb una certa dignitat. Els nens es tornaven una mica vermells. Els visitants feien algunes preguntes al professor per demostrar que també hi entenien, i la cosa anava molt seriosament.

De mica en mica an

L'hongarès i sos dos camarades davallaren l'escala; i Fritz, esguardant la seva vella serventa, li digué, amb un somriure de satisfacció: -, Katel: veu's aquí la primavera. Farem una festassa. Però espera't una mica: comencem per invitar els amics. I, decantant-se a la finestra, es pos

«El ferrocarril... bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir, però si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres... o cinquanta. Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi. El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Est