United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Amb els ulls esbatanats i ert, mirava, escoltava, i a la fi va dir misteriosament: -Joanín!... vés cap astí! Passa per l'esquerra, puja una mica, només una mica!... fes pujar els gossos i no et moguis de la fontalada!... ¡L'ós es astí mateix!... Dia de sort!... En Joanín tot consirós va marxar per la gorja amb els gossos. Anava sol i tenia por!

-Tom- digué ella -feia bastanta calor a l'escola: veritat? -, senyora. -Molta calor: veritat? -, senyora. -No teníeu ganes de rabejar-vos una mica a l'aigua, Tom? Tom es sentí ferit d'un bri d'alarma, d'un toc de sospita inquieta. Escrut

-Aquí no hi entrem, si us plau! vaig dir jo. -Cerquem una mica més: Potser trobarem un hotel amb mare-selva.

Anant de cami cap a un mas de la Selva, on tenia la família, se'm féu tard per motius que no cal explicar. El sol era baix quan vaig arribar al moli de l'Om, distant encara tres hores del terme del meu viatge; mes, per tard que fos, haguí d'aturar-me a beure una mica d'aigua, i em vaig asseure en una pedra, a la vora del riu, a descansar un moment, tot fumant un cigaret.

-Les d'aquestes dues flors, veu? Atansant-s'hi una mica més, parlant amb veu baixa i ensenyant-li les flors -el pensament bosc

Harris i jo donàrem compte de les despulles del festí que restaven sobre la taula, vàrem dur els fardells fins a la porta, i esperàrem un pesseter. Quin munt que feia, el nostre equipatge, apilades les coses, les unes damunt les altres! Era un veritable munt. Harris i jo estàvem una mica avergonyits i capficats, sense que realment en tinguéssim raó ni motiu.

Fumaren i parlotejaren a l'ombra, i després cavaren una mica en llur darrer forat, no pas amb gran esperança, sinó solament perquè Tom digué que hi havia molts de casos que la gent havia deixat córrer un tresor després de haver foradat fins a una distància de sis polzades de on era, i després havia vingut algú altre i l'havia descobert d'una palada, només.

-És que escriu d'allò més - va dir: -una lletra rodona, com si fos emmotllada! És extraordinària, aquesta petita Súzel: saps? -, senyor: un magí molt viu. Si la sentíssiu a la cuina, quan ve, sempre alguna cosa a dir per enriolar-vos. -Ves, ves! Jo que la creia una mica trista! -Trista... I ca!

Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona, i la Quitèria veié com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt, i el senyor Ginjoan, que sopava d'hora, a les nou ja era a la seva cambra, on es tancà. Al cap de dues hores, demanà, sentint-se un poc marejat, una tassa d'aigua de majoles. La Quitèria la hi portà.

Això, francament, no era pas mica honorífic per a aquell veïnat de gent pietosa. El poble en massa rest