United States or Nauru ? Vote for the TOP Country of the Week !


I així, amb semblants antífones, arribava la família Serra-Bruna al mas, amb un aire tan consirós i desolat que talment semblava que vingués d'un enterro. Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure. No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet. Aquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència.

Amb els ulls esbatanats i ert, mirava, escoltava, i a la fi va dir misteriosament: -Joanín!... vés cap astí! Passa per l'esquerra, puja una mica, només una mica!... fes pujar els gossos i no et moguis de la fontalada!... ¡L'ós es astí mateix!... Dia de sort!... En Joanín tot consirós va marxar per la gorja amb els gossos. Anava sol i tenia por!

Però d'altres, en gran nombre, gent raonable i pacífica, murmuraven entre ells: -És possible que els homes es matin per una cuinera? És una cosa antinatural. Aquesta Grédel mereixeria d'ésser bandejada de la vila, per les passions funestes que excita entre els hússars. Fritz no deia paraula, semblava consirós, i sos ulls brillaven amb un esclat especial.

Això el feia estar consirós i anava migrant-se. -Noi... no pas, emprò ton pare i jo estem tots alarmats... fas un posat de trist! Que no et prova això? -Molt! respongué pensívol. -I dôs que t'enyores? -No! La mare callava i ell seguia cavilós, amb faç macilenta. L'omplia de recances aquella nova sensibilitat, a cada moment impressionada per les remors i les visions més petites.

En Miquel Pons tot consirós va agafar el volant i amb una veu tímida va dir: -On vol anar? -No ho ; avall, cap a la plaça de Catalunya! L'auto, després de trontollar una estona, es pos

Prengué de dins un tinell una grossa Bíblia, amb tanques de fusta, cantell roig i les pàgines gastades pel polze. L'obrí damunt la taula i s'assegué en sa gran cadira de braços, de cuiro. Hi havia aleshores quelcom de greu en tot ell, i de consirós. Els altres s'esperaven. Mentre ell fullejava el llibre, Sourlé entr

El fosser, avergonyit d'haver passat por, seguí tota la casa consirós, amb un gresol penjat al dit. Mir

-Prou! va fer sobtadament la Tecla. L'àvia va fugir esporuguida. Després de passar una bella estona silenciosa va tomar a la mateixa. ¡No t'ho prenguis malament, que una mare mai aconsella amb mal fi! ¡tu t'ho penses, ho parles amb aquell!... i mira,... calla, que ara ve! L'Andreu va arribar defallit dels camps perduts. Va asseure's a l'escon i mirava el foc tot consirós.