United States or Guyana ? Vote for the TOP Country of the Week !
Entretant el seu fill Joanín, esglaiat de veure la sangorrera que feia la cama del seu pare, anava corrents cercant adalerat el Sant, el pastor que guaria totes les cames trencades de la rodalia, tant dels homes com dels animals.
En Guim, no havia dit res a ningú. Però a En Joanín, ¿qui podia fer-li callar aquella joia que li omplia tot el cor? ¡L'amor i l'alegria, quan brollen de dins, són com el fum de les fogueres que s'escampen sempre; com més flames, més fum i, sia amb rialles, sia amb sospirs, tothom coneix de lluny l'enamorat i el venturós!
La fredor i la fosca de la nit va embolcallar-los. La fressa de les sabates plenes de claus es barrejava amb la remor del riu que se sentia sempre, En Joanín la coneixia de tota la vida, la remor de l'aigua, quan era enllitat, quan jugava de petit a la plaça, quan era a missa, quan reia, quan plorava, i sempre li sembl
Demés, tan bon punt pogués tornar a trescar per aquelles muntanyes alteroses i solitàries, calia que sempre se'n dugués En Joanín per a transmetre-li com allò més preat de la seva vida i com la joia més estimada del seu humil patrimoni; la destresa de la cacera de l'ós.
-Dos quarts de tres! ¡Juanín, si no volem no farem res! ¡I avui fóra llàstima, és un bon dia!... Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot; calamarsejava i el fred entrava fins al cor d'En Joanín! Era una matinada sense estels, trista, molt trista, com una faç sense ulls! Matinada muda sense cantúries d'ocells. Matinada d'enyorament i temença.
-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de mí!... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...
Amb els ulls esbatanats i ert, mirava, escoltava, i a la fi va dir misteriosament: -Joanín!... vés cap astí! Passa per l'esquerra, puja una mica, només una mica!... fes pujar els gossos i no et moguis de la fontalada!... ¡L'ós es astí mateix!... Dia de sort!... En Joanín tot consirós va marxar per la gorja amb els gossos. Anava sol i tenia por!
Allà, En Guim posava la cama amb tota la fervor que li donava aquella munió de gent guarida per tota la contrada, i a voltes, veia En Joanín guardant el ramat com cada any... Ara el veu que porta una arma, frisós de disparar a la fera que no surt, i En Joanín, es neguiteja i canvia el ramat de lloc tot sovint. Crida els gossos d'atura, petits i peluts, que ajunten el ramat escampat.
-Ja es mort!... Joanín!... Ja és mort!... va cridar En Guim en aquella superba solitud, i els gossos van lladrar llarga estona. -Joanín!... Joanín!... cridava joiós el pare encaminant-se cap al lloc on hi havia l'ós mort. -Joanín!... Rellamp!... fill meu!... ¡Joanín!... cridava En Guim en veure el seu fill ajagut on havia tirat. Del front li rajava sang que s'estenia damunt la neu.
En ésser a casa seva, Joanín va asseure's en una butaca de fusta treballada i cuiro, que un dia un desconegut els comprava, i alli, retut, repass
Paraula Del Dia
Altres Mirant