United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tres paraigües de família, vermells i blaus... Tothom caminava a qui podia més. Al callar els capellans, la comitiva seguia silenciosa: no s'oïa més que els gemecs ofegats dels parents i el xip-xap dels peus en la terra ensopada.
Seria que jo deia coses de poc interès i els ulls de tots descobrien en el meu rostre quelcom de greu i indesxifrable que atreia l'atenció més que les meves paraules. ¿Quina mena d'honesta vergonya o d'encongiment d'esperit me va fer callar lo més important de la meva jornada? No ho sé.
-M'enyoro... -Encar t'enyores, Mió? Com és, això?... -Estem tots dos tan sols, en aquesta casa!... En Pelifet també, va callar, però l'endem
-Calleu vosaltres, i Tom que vagi dient! Què digué, Tom? -Digué... em sembla que digué que esperava que jo em trobava millor on era, però que si m'hagués portat millor en algunes coses... -No ho sentiu, això? Són les seves mateixes paraules! -I vós el vau fer callar amb un rebuf. -Ja ho crec, que sí! Devia haver-hi un àngel, allí. Hi havia un àngel, en algun indret!
Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot.
-Festeja més que cap gos: tothom la segueix. -Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè amb aquest nas d'apagar llums; hi ha més gènero que a l'Aduana. La de l'entresol . -Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap. -Ella ha començat; no li deia pas res, jo. -No vui callar: si no ens vol sentir, tapi's les orelles. -Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.
Abaixa el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada. -Destorbar-li sa sort, mai! Gronxant-se, gronxant-se, van passant les parelles per davant de l'entrada de can Pere-Bo. Gronxant-se, gronxant-se, hi passen la Cinta i en Panxo Manxiula.
Va callar una estona, i després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir; i, veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la, s'hi atans
Ja té raó el ditxo: Ves-te'n si te'n vas, Anton, que el que es queda ja es compon. ¡Ai, Senyor! I que una vegi certes coses i tingui de callar!...
Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura... -És clar, donya Paulina!... -Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de cap? -Vol callar, donya Paulina!... -La seva vida solitària, aquesta absència d'una m
Paraula Del Dia
Altres Mirant