La xicota tenia pare, mare i una germana que a la cuenta festeja amb un milord. Com que el nostre home va entrar a la casa per festejar i l'inglès ja hi anava per lo mateix, va resultar que cada dia es veien, es parlaven, estaven junts, i veu's aquí un bon títol per un drama: Los dos cuñados o la estrella del destino .

No s'assembla a res. Només és qüestió de dir a un noi que sempre estareu només que per ell, sempre sempre sempre, i aleshores us beseu, i s'ha acabat. Tothom ho sap fer, això. -Besar? I el besar per què és? -, això, sabeu?, és per... , és un costum, fer això. -I ho fa tothom? -, tothom que festeja. Us recordeu del que vaig escriure a la pissarra? -Ss... . -Què deia? -No us ho diré pas.

I sempre, en anar a l'escola, o quan anem a casa, heu d'anar amb mi, quan ningú ho vegi... I vós heu d'escollir-me a mi i jo us escolliré a vós, a les reunions, perquè així és còm es fa quan festeja. -Què bonic que és! Mai no ho havia sentit a dir. -Oh! i és d'allò més alegre! Jo i Amy Lawrence... En els ulls astorats que ella posà, Tom hi llegí la seva errada; i es deturà, tot confós. -O Tom!

-Festeja més que cap gos: tothom la segueix. -Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè amb aquest nas d'apagar llums; hi ha més gènero que a l'Aduana. La de l'entresol . -Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap. -Ella ha començat; no li deia pas res, jo. -No vui callar: si no ens vol sentir, tapi's les orelles. -Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.