United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un cop les tenien a casa parlaven de despeses, que el pa no allargava com abans, que essent dues podrien repartir-se en dues cases, que si poguessin vendre la mica de patrimoni de la Rosa, comprarien bestiar a la fira de Massanet i tot aniria millor.

Tingué l'aneguet a prova per espai de tres setmanes, però els ous no van comparèixer. El gat era el cap de la casa, i la gallina era la mestressa, i sempre parlaven de «nosaltres i el món», perquè es creien que representaven la meitat del món, i una meitat que era ben la millor. -Podeu pondre? deman

-Vaja, doncs, la noia ja a qui semblar. Jo l'altre dia vaig sentir dir alguna cosa, no m'hi vaig enfondar gaire i el que és mal pensar! se'm va figurar que parlaven de la de dalt. -Ui! quin altre! -La senyora Paula? -Ja li asseguro jo que és ben ella mateixa! -Ave Maria Puríssima! No me'n puc avenir! Ja li dic jo que no hi ha de qui fiar. -Ai, filla!

Tenia un nus a la gola. Els estudiants el seguiren, impressionats. En el pati de la Creu, el sol enlluernava... I l'alegria i la cridòria... i les rialles llargues i aixordadores no's sentien, malgrat estar-ne lluny el mestre del nas recte, sempre pessigat pels lents d'or. Els estudiants parlaven baix i miraven a terra.

Un dia, després de trobar-los-hi, l'Antonet va fer: -Diu que els en ha passada alguna a n'aquesta gent!... diu que ei és desterrat de la seva terra!... -Oidà! va saltar en Pere -i com ho saps tu, això?... -Ahir, quan vaig anar a cercar tabac pel pare, en parlaven a l'estanc de Vilavella... diu que aquest home que hi va cada tarda n'ha dit alguna cosa!...

Van estar quinze dies sense poder enraonar; jo els vaig anar a visitar, i em rabejava en la felicitat de veure'ls inofensius, i a l'ensems embellits per l'aire oriental que els daven els embenaments del cap. Però al cap de set dies més, ja parlaven. I tots dos havien quedat amnèsics. Ja no es limitava cadascú a dir les coses un parell de vegades.

Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa ja l'havia retret altre cop. Però ara semblava nou, acabat de pensar, perquè en tot allò que deia hi posava una vibració febrosa. Parlaven de baix en baix. I no calia: tot el que conversaren podia ésser oït de tothom.

Parlaven per mi? Haurien tal volta endevinat?.. Si aquell mosca morta d'en Lluís hagués xerrat alguna cosa, li havia d'estampar els cinc dits a la cara. Amb mi que no s'hi fiqués, i si de cas... Vaig brandar el puny. I en aquestes el rellotge de la parròquia esbomb

La gala del barceloní era, com la del botiguer d'Espronceda, nihil admirari . Ens parlaven d'una grossa bancarrota, d'un adulteri acompanyat d'escàndol, d'una criatura de dotze anys suïcida, i tot seguit responíem: -Oh!... ¡Això es veu cada dia! Oh, si anésseu a París!... ¡si haguésseu estat a Londres!...

Després tornava Isabel. Es posaven a parlar totes dues. Parlaven de llurs coses: de vestits, de visites, de com es posava car el servei, de l'excel·lència del conill amb pèsols; i després, després, més baixet, Isabel, a cau d'orella, li deia aquestes paraules: -Paulina: saps?... Em sembla que ! em sembla que !... Ahir vàrem anar a casa el metge...