United States or Venezuela ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cap al divendres esdevingué més alegre, i les va empendre amb el te amb pastes i els rostits. El dilluns s'atipava de brou de gallina. El dimarts deix

Ell encara va tirant o mal; mes ve son fill, que, trobant morta la gallina del ous d'or, no més remei que malvendre i fugir.

El contracte era: per a desdejuni, peix i carn rostida; per a esmorzar, a la una, quatre plats; per a dinar, a les sis, sopa, peix, entrant, rostit, colom o gallina, ensiam, entreteniments, formatge i postres; a les deu, un lleuger sopar a la fourchette . El meu amic, que sol tenir una gana que Déu n'hi do, pens

Les vaques són a la cambra del costat; els cavalls, al pis de dalt; els ànecs, a la cuina; els porcs, els nens i les gallines, per tot arreu. Hom es troba vestint-se, i escolta un grunyit darrera seu. -Bon dia. ¿No teniu cap pela de patata, per ací, si sou servit? No: ja veig que no. Déu vos guard. Després un escateineig, i es veu sortir el coll tivat d'una gallina.

-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil matinada d'hivern. -Sens dubte, però una mica crua. -M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis.

Les senyores, sota les robes lleugeres, han posat pell de gallina, i experimenten una vaga terror que gairebé les fa córrer. En Lluci

Afiguri's que a casa, ¡bah, ja ho sap! som set; tres criatures que no d'on han sortit, que mai tenen prou de res, capassos de menjar-se l' espritatuo . Miri, anava a comprar un quarto de gallina magre, i me'n volien trenta dos quartos, trenta dos quartos, filla! que jo no com el govern no hi posa , caramba! que en aquestes coses hi hauria d'anar amb molt rigor; i si això dura... faci'm el favor de dir-me, ¿què fem?

-Em penso que sortiré cap al món de fora- digué l'aneguet. -Oi! Feu-ho, positivament! digué la gallina.

L'Andreu marxava cantant. -Vós, mare, ¿ja teniu la vinagrella i el sucre roig per a guarir el macat de la mossa? -Jo li som dit que hi aniríeu tot seguit. Sentiu? ¡La gallina ja ha post! I la vella tot seguit marxava com una fura cap al galliner, i amb el desfici d'arreplegar un ou més que amagava en les golfes, no deia ni un mot de la renyina.

¡Els gavatxos que hi han sigut ofegats, aquí dintre! Era en Carxofa que trencava a parlar, i les seves paraules tenien un greu accent de tradició. Aquell indret era un indret de suplicis expiatoris. Els braus empordanesos de l'any vuit percaçaven ràpidament i amb sanya els soldats de Napoleó; i, així que s'ho valia, en feien un vaitot i els duien a la gorga, on mai més en cantava gall ni gallina.