United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


De manera que només en els espais lliures, que havia caigut la neu, retrobava Sperver el fil del rastre. Ens va caldre una hora per eixir d'aquella vorada d'arbres. El vell caçador furtiu se'n rosegava el bigoti, i el seu nas llarg formava mig cercle. Quan jo volia dir encara que fos un mot, m'interrompia bruscament i exclamava: -No parlis, que em destorbes!

No vull dir que el petó m'hagi sentat malament, àdhuc no esperant-lo, realment: el que volia era el coixí. I no puc compendre absolutament el que ha estat, i no em plauria tampoc de tornar a la botiga. -Però... ¿què és el que vau demanar? insistí jo. -Un coixí. -Això és el que volíeu: prou que ho . El que us pregunto és el mot alemany que heu dit. -Un kuss .

Jo, escanyada per l'angoixa, no podia dir un mot: me revinclava opresa, ofegant-me... Ell agaf

D'aquí partírem cap a Betlem. Veiérem i adoràrem la menjadora on, segons el mot profètic, el bou conegué son posseïdor i l'ase conegué l'estable de son senyor ; ço és, el lloc on Nostre Senyor Jesucrist no es dedign

El metge no sap lo que s'hi pesca: que banys freds, que potingues de ca l'apotecari... Res hi val. Els veïns... mala pesta els sec!... s'hi diverteixen i diuen que ès boja. I jo no si sóc jo mateixa, que m'hi he tornada; perquè, vaja això no em cap al magí: ès horrorós, horrorós! Què hi dius, tu, Minguet? No vaig trobar un mot de consol.

Vaig sentir un gemec a prop meu. L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família. Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix.

El marxant sense dir un mot s'allunyà. -On vas tan esverat! parlem! ¡ja em posaré a la raó! I sota un sol aclaparador, la vaca pacient, bo i remugant, rep el cop de cap del vedell que mama afamat. Un ramat de bens resten quiets amb el cap baix i amagat com si parlessin conjurats.

Però Filesi i Licó, tots dos aqueus, s'aixequen i diuen que és estrany que en privat Xenofont sol·liciti a romandre i fins ofereixi sacrificis sense comunicar-ho a l'exèrcit, i en públic no en digui un mot.

Harris sosté que no hi hagué tant. Admet que una o dues persones pogueren ésser mullades. Li he dit que, per tal de fer la prova, jo li apuntaria amb una mànega de regar a la distància de vint-i-cinc metres, i després em diria si el mot escaient és mullades . Però mai no ha acceptat la prova.

Cap persona s'ha recordat de dir un mot de ; però han complert amb la família. Alguns troben que el difunt far