United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !
Senyor, apiadeu-vos de nosaltres! Katel, imagineu-vos! quan va entrar tota esverada i va veure el pobre Fritz estès allí, pàl·lid com un difunt! Va aixecar les mans al cel, cridant: -Déu meu! Déu meu! pobre senyor! Cóm ha estat, Orchel? Mai no l'he vist així. -No ho sé, senyoreta Katel; estàvem parlant de Súzel, tranquilament... ha volgut aixecar-se per a agafar un vas d'aigua, i ha caigut!
I com, demés de persona molt formal pel seu credo literari, era amic íntim del difunt, a voltes el seu col·laborador i en certa manera el seu deixeble, el que ell digués sobre en Dordal havia de passar a la categoria d'axiomàtic.
-Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una setmana sense mudar-me?... -No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa Major de Sant Quirze... -Crec que és una mala endreçada... -El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat...
Al costat d'aquest un altre senyor té a la falda un noi de dos anys, que és el seu fillol, fill del difunt, i va dient a l'un i a l'altra «-Prenguin un glopet més de medicina; és cosa que no els pot fer cap mal. No siguin d'aquesta manera.» Al mateix temps, per distreure al noiet, que els demés dies, en aquella hora, ja és al llit, li posa el rellotge a l'orella perquè escolti la rateta.
Cap persona s'ha recordat de dir un mot de bé; però han complert amb la família. Alguns troben que el difunt far
-De què vol que sia... respon una senyora molt atrafegada que ix de la casa del difunt. -Els metges... els metges que l'han precipitat. Ell tenia vida per cent anys; però com no li han entès la malaltia... A tot això el cos ha sigut introduït en la iglésia i comencen els oficis divins. En la secció d'homes, un amic de la casa diu al senyor del costat: -Però, home, qui ho havia de dir.
La bona dona va plorar el difunt i va trobar la pau i el benestar sobre el seu cadàver. Havia romàs força bé d'interessos: tenia la seva casa, la seva rendeta, i salut i bones mans i ganes de treballar.
-Té raó; com que a la criada, que setze anys ha que els servia, li ha deixat nada menos que tres lliures per una sola vegada. -Molt ben fet: un servei bo, amb res és prou pagat. -I el difunt que era un excelent subjecte, sense voler ofendre als parents. -I es diu de què ha mort?...
Un afer delicat. -El que podia haver dit Ethelbertha. -El que va dir. -El que digué Mistress Harris. -El que diguérem a George. Sortirem el dimecres. -George suggereix la possibilitat de servir-nos culturalment. -Harris i jo ho posem en dubte. -Quin treballa més en un tàndem. -Opinió del que va davant. -Punts d'obir del que va darrera. -De com Harris perdé la seva dona. -La qüestió de l'equipatge. -La saviesa del meu oncle difunt Podger. -Principi de la història d'un home que tenia un sac.
Hi ha la criada, que ja ha tornat de can Brusi amb quatre pessetes; dos fadrins fusters que acaben de dur la caixa, i un enfermer que van llogar per descansar la senyora, però que de res no ha servit, puix el malalt no volia pendre res que no l'hi servís la seva muller. La gent que he dit i quatre ciris rodegen al difunt. -Ha quedat molt bé!
Paraula Del Dia
Altres Mirant