United States or Bhutan ? Vote for the TOP Country of the Week !
El diputat i sa filla, severament endolats, com si fossin ja de la família, van fer el dol junt amb aquesta i la dependència superior de la fàbrica. No s'havia creuat una sola paraula formal entre els Banyoles i els barcelonins, i, amb tot, ningú dubt
I totes varen desfer-se de les mans, corrent cap allí com unes daines, per a veure aquell bé de Déu. -Què ve o no ve? va dir-me en aquell instant, tocant-me lleument l'espatlla, el senyor formal que tornava a passar per all
-Sí, no res! fóra molt llarg d'explicar! -A les tres tinc viatge; a dos quarts de quatre sí que puc venir. -Molt bé. Aleshores parlarem. Ara, sigues puntual! -Sóc formal com abans ¡no faig moros com els altres chauffeurs ! Crec que el millor capital de tota empresa és la moralitat! -Adéu, xofer honrat único en su clase !...
Per fi, com aquella escena es prolongava ja massa i mossèn Joan no donava senyals de sortir de son mutisme, esperant la contesta, li fou forçós a don Eudald revenir-se i parlar. -Mossèn Joan- digué amb veu tremolosa: -m'ha sorprès tant sa petició, que, sinó perquè conec a vostè de tants anys i el tinc per home sèrio i formal, me creuria que es tracta d'una burla...
-Però això és horrorós! va exclamar tothom. -Veritat que sí? ¡És una infàmia que fa eriçar els cabells! Però espereu-se, espereu-se, perquè això no acaba aquí. Admirat jo d'aquella obra potent i original, vaig fer formal promesa a son autor de que remouria cel i terra fins aconseguir que el drama es representés.
I com, demés de persona molt formal pel seu credo literari, era amic íntim del difunt, a voltes el seu col·laborador i en certa manera el seu deixeble, el que ell digués sobre en Dordal havia de passar a la categoria d'axiomàtic.
En Busqueta era un pagès amb nervis i sang, sabia bellugar els ulls amb entusiasme, i feia encara una cosa. més extraordinària: es menjava les albergínies del seu hort. ¡Tants diners que valien, les albergínies! Així que us hagi innovat que trafiquejava amb boscos i que era formal en els tractes, ja no trobareu pas gens estrany que mai de Déu pogués eixir de mals de cap.
En la casa hi ha una criatureta, un angelet que plora, que fa el raro, que ho espatlla tot: i comença a córrer per allí, estira una cadena, toca els fanals, desarregla la taula. -Noi!... -Mamà, aguanti aquest xicot! -Vina aquí, fill meu, vina aquí... L'agafen i el noi crida; i el Sr. Vintró es fon, perquè la funció ja no va tan formal com ell desitja.
-Què sé jo? Hi ha aquí l'empriu de Serra Calma, que usufructua el poble des de temps immemorial. Cada veí pot portar-hi el bestiar que a l'hivern manté en son terme. La gallorsa és repartida a prorrata entre tots els veïns, que se l'arrenden o l'aprofiten a son gust. Sembla, doncs, que la familia Serra-Bruna posseeix, del temps del rei Martí, una cèdula que li concedeix amb exclusivitat el dret de gallorsa sobre tal empriu, però qual dret resulta de fet abandonat, ja que no hi ha memòria de què l'hagin lucrat mai, si bé ell sosté que aquest dret no ha prescrit, perquè s'ha cuidat sempre de promoure oportunament les accions per a evitar-ho. Doncs a aquest bon senyor, que no té prou butxaques per a ficar-hi el diner que li sobra, se li ocorregué entaular demanda formal i promoure un plet que ja fa més de dotze anys que dura i en el que ara mateix hi han sucat o hi suquen tots els curials de la província, guarnint entre tots un tal entrellat d'incidents, sentències parcials, competències i provisions que ja no hi ha qui ho entengui. Amb tot això el poble n'anir
Paraula Del Dia
Altres Mirant