United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !
I amb les mans a les butxaques de les calces i el cap sebollit dintre els set volts del seu tapaboques, acompany
Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit. No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.
El que veig sempre és un o altre senyor, com per exemple el que aquí veuen, que pertot allí on passa sent preguntar: -Ai, ai! qui deu ser, aquell. I això, repetit per espai de moltes hores, ha de posar el pobre home de manera que a l'arribar a casa seva deu pensar: -Qui só, jo? I ¿que hi fa falta mai el pinxo carregat de mocadors en les butxaques i de caramelos? Allò és farcell dolç!
Així era com, amb el nas en l'aire, les mans a les butxaques, arribava al cap del poblet, a algun solc de blat, a un senderó que lliscava entre camps de ségol o de patates.
-Anem-les-hi a cercar, per la plana, les petjades de la Lloba!... Un altre hauria imaginat que devia haver seguit la vora del bosc, com té per costum. Però ara sembla que es passejava cap a la dreta i cap a l'esquerra, amb les mans a les butxaques, com un burgès de Friburg. Jo em feia el sord, quan, de sobte, vaig sentir-li una exclamació de sorpresa.
Tot just quan l'interessava. Aleshores agafa una altra pera. Aquesta ja no la menja amb displicència. Després, li sembla molest d'anar agafant les peres d'una a una, i n'arrabassa set o vuit, totes les que li caben a les butxaques.
El marxant d'elàstics i lligacames estava prou preocupat contemplant la decadència de la seva pàtria, per reparar en la petitesa d'un aprenent que se'n va al llit sense sopar. I a fe que al bon home li sortia la raó per les butxaques. Les bones pràctiques es perden, avui dia, ni més ni menos que els diners, és a dir, sense que ningú se n'aprofiti.
Una tarda, anant a costura, en Peret s'anava omplint les butxaques de cireres d'arbós que arrencava de les mates que a banda i banda del camí trobava. Cada cirera que veia li entreobria els llavis d'un somrís de satisfacció... després el feia gemegar amb les esgarrinxades que rebia a les mans per a abastar-les... però què se n'hi endonava!... Ell arrib
I tu sembles un mico remullat. Rèiem per les butxaques. I ja el sopar estava llest i les estovalles esteses a la sorra, i els grills començaven a cantar la vinguda del vespre, i encara ens recava la diversió i fèiem esgargamellar la dida cridant-nos. Pobra Jacobè! qui l'ha vista i la veu!
A la cantonada de Wenzelplatz, Harris, que era a poques passes davant nostre, va aturar-se i digué, ficant-se les mans a les butxaques i mirant a tot arreu: -Que n'és, de bonic, aquest carrer! George i jo el seguírem. A dos cents metres, al bell mig, hi havia la tercera d'aquelles estàtues-fantasmes.
Paraula Del Dia
Altres Mirant