D'aquell indret estant podia veure d'allò més la petita damisel·la, qui continuava de tenir-se damunt una sola cama sense perdre l'equilibri. A una hora tardana del vespre els altres soldats foren encabits a llur capsa, i la gent de la casa se'n an

T'envio aquesta carta per un recader de confiança que em promet que abans del vespre la posar

SOLANIO Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al vespre est

Fa molt de temps que no m'he sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut. I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'enç

L' home virtuòs deturá al cavaller y ab baixa veu li va dir: Cavaller, bon cavaller, no hi anéu allá hont pensáu anar aquest vespre. Lo cavaller se 'l guaytá estemordit y sorprés de veures' endevinat y descobert en sos pensaments mes intims; pero dócil al concell, obehí la veu del sant home que li acabava de enrahonar.

En aquell moment va semblar que el brau subjecte es recullia; va treure del seu gec una pipa i va omplir-la lentament i després va fer, havent-la encesa: -Un vespre, jo estava tot sol amb el comte, a la sala d'armes del castell. Era cap a les festes de Nadal.

Al mig d'una sala central, jugava una vasta fontana, llançant els raigs de sos esquitxos cap amunt, envers una cúpula de cristal de la teulada, a través de la qual les lluïssors del sol il·luminaven l'aigua i les belles plantes que creixien en l'esbarjosa conca. Ara sabia ella l'estatge d'ell, i tot sovint solia anar-hi en ésser vespre i a les nits, per damunt l'aigua.

Figurin-se'l el dilluns últim, a les vuit del vespre, quadrat davant d'un platillo amb arròs, guisadu de què fa ús cada nit, amb pròleg de sopa amb ceba i epíleg de lletuga. Son color és pujat com de costum, un núvol de tristesa s'estén per son front, i contempla fixament la negra cassola amb idèntica expressió que el gran Cató degué emplear contemplant les despulles de la llibertat romana.

Però un vespre, quan l'ocell cantava d'allò millor i l'emperador era ajagut al llit escoltant-lo, quelcom s'enjeg

Ahir mateix vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli perquè li fes de galan. SIR TOBIAS Qui? Sir Andreu Galtaencesa? MARIA El mateix. SIR TOBIAS És tant home com el que més ho siga a Ilyria. MARIA Y què hi fa? SIR TOBIAS Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!