United States or Aruba ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al professor li semblava una mica absurd, tot allò: no s'ho acabava de creure; i en Puntí, amb veu amarga, li deia sempre: -Melrosada, faltant-li la fe són inútils les meves paraules; la fe és essencial. En Melrosada vacil·l

-Ja que he pecat, pobra de !, ¡ja que tinc culpa! diguin-me què tinc de fer? exclamava, per fi, menys excitada, però més esporuguida per l'amenaça que acabava de sentir. -Faci lo que li ha dit el senyor Rector- li buf

Quan veié Quirísof aquesta altura presa per endavant, crida Xenofont de la cua i li ordena de pendre amb ell els peltastes i de col·locar-los al front. Xenofont no duu pas els peltastes: perquè acabava de veure Tissafernes que apareixia amb tot el seu exèrcit; i avençant al galop cap a Quirísof, pregunta: -Per què em crides?

I el jutge, encaparrat amb el seu drama íntim, pensant només en aquella filla que acabava d'acomiadar a l'estació, s'ho prenia malament, com una sarcàstica referència. QUI ERA EN B

El seu front espaiós, la seva cara de linies robustes, i la seva barba rogenca i forta, contrastaven amb l'aire afeminat del seu pare, que es veia en retrat al seu darrera. De sobte va aixecar la testa i va quedar rumiós. Passat l'engrescament del primer instant, acabava de sentir-se pessigollat pel dubte.

I em va somriure. Era el consentiment ple, era la correspondència sense reserves. Voleu més felicitat? Ja no em vaig recordar de l'efecte contraproduent de la meva primera besada, ni del penediment amb què acabava de deplorar-la, i un petó i dos i tres, expressivament dedicats, seguiren el camí del meu ablamat daler. O desvari! O realitat única!

Darrera d'elles, totes les altres es decantaven, amb l'orella parada. Orchel, que acabava de sortir eixugant-se les galtes amb el davantal, torn

-Ja és molt notable- digué el meu amic -que el «Criterium» sostingui el seu lloc de bullangues. En la meva joventut era talment el que és ara. La nit sempre acabava amb un avalot al «Criterium». -Amb tot i la seva poca solta. vaig dir jo.

-Gica'm estar, o crido! va fer, tot d'una, la Malena, veient que se li acabava el braó. -Si ho proves t'escanyo, mala pua! va amenaçar en Jan. Però la Malena, no volent donar-se, va fer un gran esforç i va engrapar-li la cara amb la destra, cuidant buidar-li els ulls d'una burxada de dits.

Aleshores els nens l'omplien de petons, i entre unes coses i unes altres s'hi passava tot el matí, fins que venia en Víctor del despatx i li oferia que es quedés a dinar. Ella deia que no i que no, però sempre acabava sent que . A la tarda se'n duia la Lluïseta: anava a fer visites, a berenar, a les Quaranta hores, i algun cop a la Sala Mercè.