United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !


En sentir aquestes paraules, Heraclides s'esfereix tot. S'acosta a Seutes i li diu: -Si volem tenir seny, anem-nos-en d'aquí, on aqueixa gent són els amos. I saltant sobre els cavalls, parteixen al galop cap a llur campament.

Quan veié Quirísof aquesta altura presa per endavant, crida Xenofont de la cua i li ordena de pendre amb ell els peltastes i de col·locar-los al front. Xenofont no duu pas els peltastes: perquè acabava de veure Tissafernes que apareixia amb tot el seu exèrcit; i avençant al galop cap a Quirísof, pregunta: -Per què em crides?

El drinc d'uns picarols va trencar la conversa. Era la tartana d'en Pau que arribava al galop de la mula; don

En fi, cal no fer-se il·lusions. Si per atzar s'hagués aturat, força millor. N'estarem més contents; i si ha anat caminant, tant se val, no n'estarem descoratjats!... Anem, una tongada de galop, hop! hop! Fox!

Al migdia ja eren als cims, i veient baix els poblets, Seutes ve al galop cap als hoplites i els diu: -Ara faré davallar corrents la cavalleria a la plana, i els peltastes cap als poblets. Vosaltres seguiu tan de pressa com pogueu, a fi de sostenir si hi ha resistència. En sentir aquests mots, Xenofont desmunta de cavall. Seutes demana: -Per què desmuntes quan és hora de cuitar?

Seguit d'uns quants cavallers, ve al galop i envia un intèrpret a dir que voldria conferenciar amb els caps. Els generals acorden d'escoltar-lo: i avençant a l'abast de la veu, pregunten què desitja. Ell diu que concertaria de bon grat una treva amb els grecs, que ni ell els faria cap tort, ni ells cremarien les cases, prenent tants de queviures com necessitessin.

Quan l'odrisa sentí aquestes coses: -Jo- diu, -oh Medòsades, voldria estar colgat sota terra, de vergonya que em fa sentir aquest discurs. Si ho hagués sabut, no t'hauria acompanyat: me'n vaig. El rei Mèdoc no m'aplaudiria, si jo tragués fora els vostres benefactors. Dit això, salta a cavall i parteix al galop, i amb ell els altres genets, llevat de quatre o cinc.

La lluna grogueja en son orient, mig partida per una faixa de calitxa cendrosa. La mar sembla que canti la non-non, tot baixet, amb veu enrogallada. I de sobte sona una mena de galop aspre i sord... -trap, trap, patrap- i van apareixent les Senyoretes del Mar, muntades unes sobre vermells llagostins, i altres al damunt de crancs grossos, vells, revestits de molsa marina.