United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al cap de cinc minuts d'oir-ho, un hom no se'n recorda, i si se'n recorda és perquè no té res més al cervell. El que fan és fastiguejar-me amb llurs parleries. Vejam per què no havia de cuitar, i ens en aniríem tots a dinar! Ben pensat, no estic gaire segur que aquella bèstia de l'ull fred i vidriós no tingués bon sentit.
Però, en canvi, hauria volgut una estona per a dir algunes paraules als nens, de comiat i advertiments, majorment pel que respecta a la meva canya de pescar, que ells persisteixen a fer servir per a bastons de Cricket. Cosa que em fastigueja és haver de cuitar per pendre el tren. A un quart de milla de l'estació trobo Harris i George, que anaven també corrents.
Si no hem de fer vuit milles per hora tant se val que anem en un cotxet d'invàlids. Mirant-ho en el mapa, sembla impossible que es pugui fer menys. Però, a les quatre de la tarda, la veu del deure us fa pensar: -És cosa de seguir avant. -No cal cuitar tant; no avalotis. ¡Fixa't quin bell panorama, d'ací estant! -Molt bonic. No oblidis que som a vint-i-cinc milles de Saint Blasien. -Quantes?
Al migdia ja eren als cims, i veient baix els poblets, Seutes ve al galop cap als hoplites i els diu: -Ara faré davallar corrents la cavalleria a la plana, i els peltastes cap als poblets. Vosaltres seguiu tan de pressa com pogueu, a fi de sostenir si hi ha resistència. En sentir aquests mots, Xenofont desmunta de cavall. Seutes demana: -Per què desmuntes quan és hora de cuitar?