Una forta remor de satisfacció estremí les files d'aquella atapeïda massa. L'altre continuà: -En aquesta renúncia a favor del poble, s'hi comprèn no sols els drets de senyoriu, als quals don Eudald reconeix que sols hi tenia un dret molt dubtós o quasi prescrit, sinó també els drets de gallorsa, que mai el poble li havia disputat.

Ah! si jo hagués estat jutge, prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no a les fonts babtismals, sinó a la forca. PORCIA Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida. EL DUX Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi.

¡Beneïts siguin els que, parlant català, no han perdut la costum de menjar tortell el dia de Sant Pau i fer suar esclopets al tió la vigília del naixement del Fill de Déu! -Què tal, s'han divertit aquest Corpus? -, és molt bonic; però... tanmateix ja em començava a amoïnar.

Però la fam i la malaurança, al cap de molt de temps, es feren més fortes que les temences. Una altra espera tediosa a la font i un altre són, de força durada, hi feren mudança. Els infants es despertaren, desvetllats per una fam desesperada. Tom cregué que ja devia ésser dimecres o dijous, o potser divendres o dissabte, i que havia estat abandonada la recerca. Es propos

La Lluna no em digué res més: la seva visita fou molt, massa curta, aquesta nit; però jo vaig pensar en l'anciana del carreró mesquí.

Aquell mateix dia arriben Bió i Nausiclides amb diners per a l'exèrcit; lliguen hospitalitat amb Xenofont; i com s'havia desfet del seu cavall a Làmpsac per cinquanta darics, sospitant que se l'havia venut per necessitat, ja que havien sentit dir que s'estimava molt aquest cavall, el rescaten i li'l tornen, sense voler acceptar-ne el preu.

Fet això, el Rei se'n va afligir molt, i li manifest

S'és encabida a l'ombra d'un suro, i allí es revé, mentre deslliga el mocador del coll i se'l posa al cap molt fluix i ben endavant dels ulls, a la faisó d'una tenda de carro. Un delitós oratge de mar la refresca; el suor se li enfredoreix a la nuca i a la pitrera. Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer.

La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible competència en una mena de psicologia experimental que ella s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la dona, el coneixia pam a pam.

Sabeu companys diu ell al últim que pensava? Que? feren los altres. Que aquest , que es molt grassò, está á punt de ser menjat. Que vols dir? Que podriam tastarlo. ¿Menjem? Y quan, torni, que li direm, al seu amo? Que se n' ha anat, y no mentirem perque no será aqui. Ja esta dit. respongueren tots los demès.