United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


El matí del dissabte havia vingut, i tot el món estiuenc era brillant i gerd, i desbordant de vida. Hi havia una cantúria en cada cor, i, si el cor era jove, la música eixia als llavis. Hi havia joia en cada rostre, i primavera en cada pas. Els arbres «de la llagosta» eren en plena florida, i la fragància de les flors omplia l'aire. Cardiff Hill, més enll

-Si hagués sapigut que era cosa d'ella, no m'hauria bellugat; perquè no hi vull tractes. Ara afiguri's vostè que l'altre dia era dissabte, i era festa, i ella pensant-se que l'endem

UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s

Amb les romanalles del pan-caritat que el Dissabte Sant havia rebut d'aquell procurador misteriós, aliment

-, Huck: jo no vaig dir-ne res, d'aquell taverner. Ja sabeu que la seva taverna anava com una seda el dissabte, que és quan vaig anar a la forada. No us recordeu que havíeu de vigilar-la aquella nit? -Oh! ! És que sembla que hagi passat un any! Fou la mateixa nit que vaig seguir Joe l'Indi fins al tros de la vídua. -Vau seguir-lo? -.

-Aquesta cambrera que tenim ara es torna més desvergonyida cada dia: no se li pot fer cap observació. -No acabo de descobrir-les. -Oh! Tu que saps apreciar poques delicadeses! La taula parada a l'hora; dissabte sense soroll; cambres ventilades... Però no sols de pa viu l'home.

Però no hi havia pas rialles, en el poblet, aquella tranquila tarda de dissabte. La família Harper, i la tia Polly i els seus, s'endolaven amb molt de sentiment i moltes llàgrimes. Una calma inavesada s'havia ensenyorit del poblet, encara que habitualment la calma hi era prou a tot arreu.

Quan el sol començava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur camí cap a casa, a través de les llargues ombres dels arbres, i aviat desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill. El dissabte, poc després de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, altra vegada.

-El d'abans d'ahir! responia, massa aclaparat per a poder aixecar la veu, llençant el diari sobre la taula. Hauria estat una novetat si alguna vegada el diari trobat hagués estat el d'ahir; però invariablement era sempre el d'abans d'ahir, excepte els dimars; llavores era el de dissabte.

Tots creuen fer-hi algun negoci, i, mentrestant, qui fa el negoci és ell. -Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano. -No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo. -És viudo, senyora, és viudo. -Encara no fa vuit dies que he vist an ella. -Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb llicència closa. -Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!