United States or French Guiana ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa set anys que per tot anava amb ella! -Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no sé que els faria! -Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto... -No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada seria capaç de fer com ell. -Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a casar... m'hi pensaria.
Aquella manifestació de desvergonyiment, inusitada i sense precedents en les costums senzilles i morigerades del poble, deix
A la sala hi havia una pianola amb tot el repertori vienès d'operetes mortals de necessitat, i un gramòfon amb totes les cançons de moda cantades per tot l'estol d'artistes que plenes de desvergonyiment anaven fent escola d'immortalitat pels teatres de varietés. Al despatx de l'amo de la casa hi havia una al·legoria de l'amor que figurava en un cert piset que tingué en la seva joventut.
-Podeu abonyegar-lo, aquest capell, si no us plau. Llengua que no li deu una patacada: qui li doni una patacada, rebrà. -Sou un mentider. -Vós en sou un altre. -Us baralleu de per riure, i no goseu començar. -Vejam... fugiu-me del davant! -Escolteu: si ha de durar gaire més aquest desvergonyiment, agafo una pedra i us enceto el cap. -Oh! És clar que ho fareu. -Bé, doncs, ho faré .
Tots creuen fer-hi algun negoci, i, mentrestant, qui fa el negoci és ell. -Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano. -No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo. -És viudo, senyora, és viudo. -Encara no fa vuit dies que he vist an ella. -Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb llicència closa. -Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!
I, no res, el cor restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i enfortia. Hi havia plaer a cercar aquella emoció. Tornem-hi. Tots ho provàvem, cada volta amb més desvergonyiment. En Xaneta deia amb fanfàrria: -Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta.
Qui ho pagà, de moment, fou donya Dolors, que aquell mateix, vespre, en la solitud de la cambra, ne rebé l'envestida. Se vegé acusada de donar ales al desvergonyiment del foraster i fins d'aquissar-lo com a un gos contra d'ell, que ja començava a estar de ses impertinències cuit fins als ulls.
Paraula Del Dia
Altres Mirant