United States or Belize ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquest darrer apartat és una mostra de la brillant oratòria d'en Xacó, que solia resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la sentència moral. ¡Llàstima que no es pugui donar tan fàcilment una mostra de la veu enrogallada i de les maneres aristocràtiques del taverner!

Tots creuen fer-hi algun negoci, i, mentrestant, qui fa el negoci és ell. -Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano. -No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo. -És viudo, senyora, és viudo. -Encara no fa vuit dies que he vist an ella. -Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb llicència closa. -Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!

Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero justificarme completament y confondreus com us mereixeu. Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí

Potser perquè l'he empaitat, llançat a terra i li he passat per sobre? Doncs que s'hagués apartat a una vora. És una poca solta això de deixar les criatures al carrer perquè un hi ensopegui. I ara? totes aquestes coses havien caigut? Això és que no les devien col·locar . Calia que t'haguessis preocupat de fer-ho millor.

Tras, tras... anava caminant indecís. I, ja una mica apartat dels nedadors, s'atur

Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres, sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc podia desplegar les paraules de cap manera.

És a dir que el veien despullat, tal com era, amb els seus pensaments i passions i fins i tot amb els espectres de pecat, que li retreia la memòria? És a dir que no podria ocultar cap culpa, ni tan sols la d'aquella infàmia antiga, tan avergonyidora, que l'havia apartat del tribunal de la penitència, per no haver-se mai atrevit a confessar-la sagramentalment? Fitre!

-Jaumet, ja veus que t'estimo, diga'm on és la nena. El gollut estremint-se de goig, restava amb la boca oberta i els ulls negats, sense dir res. La seva ànima neixia davant d'una estimació. La Roser es sentia ara penedida d'haver-se apartat sempre de son germ