-Vet aquí el millor que havem trobat, potser- digué George. -I fariem be de donar-ne bon compte. No cal dir que era un bon consell, trobant-nos davant l'arbre. -La llàstima és que les peres siguin tan dures- digué Harris. Semblava que de moment es planyia molt; però després topàrem amb unes prunes bellament grogues que l'aconhortaren una mica.

-Agafeu-vos al coll. Aviat hi serem! La velleta junyí ses mans ossudes i fredes per davant del coll del seu fill, mentres ell pos

El senyor Vintró aplaudeix i tots els demés també. Dóna gust veure al bon home amb l'afició que s'ho mira: llàstima que tingui al costat la veïna del davant, que mai li calla amb la brometa de la Marguerideta... i dient a la senyora Tona que vigili. Ell prou li diu: -Escolti, dona! No pot fer net. -Vamos... ara passarem a un altre- diu el màgic. -Aquí tenim una bola: la veuen ?

Així, en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra, quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetll

Al cap del carrer hi ha un estudi per a la canalla, i cada matí, tot arreglant-me davant de l'espill, són la meva distracció els nens que van a estudi. A través del balcó esbatanat, amb la persiana estesa fins a la barana, hi arriben llur trapelleig d'anyells i llurs veuetes innocents.

Aquesta era l'exposició d'antecedents que, amb vehemència de llenguatge, feia en Ramon davant de son auditori embadalit.

-Trobo que caldria ésser boig per obrar altrament; i sobretot no em puc tenir de gana. - doncs, fem via! Va posar-se'm al davant i es va ficar per un congost, entre dues rengleres de penyals espadats. Els avets creuaven llurs branques per damunt de nostres caps.

El qui estava cohibidíssim, sobre tot davant de la gent, era el pobre Melrosada. La seva dona l'omplia de manyagaries i atencions, el presentava a les seves coneixences, molt satisfeta; però ell era tan tímid de natural, que no sabia acostumar-se al paper de marit.

Vaig posar-me el front entre les mans i vaig somiejar qui sap l'estona. Knapwurst, suposant que jo dormia, s'havia tornat a posar a la lectura. La lluna grisenca penetrava a la caseta. El llum s'esblaimava. Hom sentia vagues fresses al castell. De cop i volta ressonaren passes al defora. Vaig veure algú que passava davant la finestra. La porta va obrir-se bruscament, i Gedeon aparegué al llindar.

Amb tot, quan el veièrem en perill, ens avergonyírem davant dels déus i dels homes, de trair-lo, nosaltres que el temps abans ens havíem prestat a tot el que ens havia fet.