United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo buscava si en son front hi havia arrugues. Me'n anava a un recó i m'asseia... Per la banda de fora de la finestra hi creuaven de tant en tant les ombres dels que transitaven per l'acera... Passaven ràpidament, trencant un moment la monotonia de la claror trista. Ningú deia res... El volant d'una fàbrica veïna donava cops acompassats, com un rellotge...

-Trobo que caldria ésser boig per obrar altrament; i sobretot no em puc tenir de gana. - doncs, fem via! Va posar-se'm al davant i es va ficar per un congost, entre dues rengleres de penyals espadats. Els avets creuaven llurs branques per damunt de nostres caps.

I tots aquells carrers que es creuaven davant mos ulls semblava que em diguessin: «-És per aquí, que cal passar!» «-Oi no, que és per aquí!». Què calia fer? De tant de rumiar, la suor em rajava esquena avall. Aleshores, perquè se m'acudissin coses, vaig entrar a pendre un xop a la taverna del Gall rogent , davant de les Voltes.

Plovisquejava: un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel, rúfol, com ple de cendra, donava tristor, avorriment... La llarga carretera, deserta i estesa, semblava una madeixa de cànem mullat... Dos aucellets, piulant i volant desmaiadament, creuaven l'espai, cercant tal volta el niu llunyer...

Cada vegada que passaven per davant del rellotge, el malalt hi clavava els ulls, mirava després a la senyora i en la mirada que es creuaven, hi vibrava un llampec d'ansietat. A la placeta de l'estació la tartana d'en Pau estava aculada al reixat; amb una branca de bruc, en Pau esquivava les mosques a la mula, tot rondinant una cançó.

Ell era el martellet perfidiós de l'analista, que pugna per avalorar la bondat de la mina descoberta, tot tement destruir-la; ella, l'enclusa que para i calla. I així bastien son destí, atents ambdós a les espurnes que creuaven l'espai.

I el moribond, amb la boca badada, cercant un aire que ja no vivificava sos pulmons, les faccions traspassades, amb la pell aplanada sobre els ossos, encara mig reia entre els suors de les darreres ànsies i mentre les llàgrimes agòniques creuaven sos polsos, sos ulls brillaven amb un dèbil llampec, com els de l'assedegat al sentir prop seu el murmuri de la fresca font.

Sorruts i afeixugats sota el pes de llurs cavil·lacions, abaixaven el cap i caminaven silenciosos cap a llurs vivendes, bo i donant de reguard alguna que altra llambregada a l'indret de la torre. Quan se'n creuaven dos per un camí en lloc de bescanviar un salut, llançaven una expressió d'angoixa. -Mala nit se'ns prepara. -Certa refè que .

Els camins que duien ambdós personatges se creuaven a l'ermita del Biern, i all