United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fritz, donant per atzar una llambregada al fons de la clota, on el Lauter serpeja en mig de les prades, veié a la punta d'una vella alzina un busart que observava els coloms que feien torterols al volt de la masia.

Vàrem instar-lo a no fer el ximplet, i George continuà: -També ens fan falta una tetera, una olla i un foguer d'esperit de vi. Res de petroli, sobretot! afegí, amb una llambregada significativa. Harris i jo fórem del mateix parer.

Però quan anava a eixir i llançava una darrera llambregada al malalt, Fritz va obrir els ulls. -Sóc jo, senyor Kobus-, digué, tornant-hi; -teniu alguna cosa... un disgust... un sentiment... veritat? Fritz torn

Vaig rebre una forta commoció, vaig botar en l'aire i vaig caure d'esquena, mig esbalaïda. D'una llambregada, en el curt espai que mitjanç

Prou! -saltà, exasperat, en Jeroni.-No vull menjar a la cantada ¿enteneu? I, en dir això, no pogué estar-se d'esbatanar les grans parpelles dels seus ulls bovins i de ventar una encesa llambregada als de l'embafadora sirvent. La Xamosa rest

Joe havia esdevingut ara, per a ells, l'objecte més obagament interessant que mai haguessin considerat, i no podien llevar-ne els ulls fascinats, de la seva cara. Interiorment resolgueren de vigilar-lo, de nit, quan l'avinentesa se'n presentés, amb l'esperança de pegar una llambregada a son temut senyor.

Quan esperàvem el moment solemnial, vaig sentir una veu que cridava darrera nostre: -Teniu compte amb el nas! Jo no podia girar-me, per a veure de que se les havien ni de quin nas es tractava; però vaig dirigir una llambregada obliqua al apendix nasal de George, qui el tenia en son lloc i no podia modificar-se'l gens ni mica.

Tot això vaig veure-ho d'una llambregada; però el que més em va colpir, van ser els personatges.

Mira: anit mateix no he poscut atrapar el son de cap de les maneres, pensant que te n'havia passat alguna. I mira't: con te'n vares haver anat, vaig estar a punt de cridar-te; perquè, encara no vares ser a l'indret de la font, vaig donar una llambregada carrer amunt i vaig veure an en Jan que sortia de l'hostal amb tres o cotre. I tot l'aire el tenien de cercar quelcom.

-I !... a on aneu a parar? ... -Algú ens vol mal; vet-ho aquí! me contesta pegant-me una llambregada tenebrosa i plena d'emoció. -Això no ès una malura vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat: n'estic tan certa... ¡Ah, si jo sapigués qui ès l'ànima maleïda que em fa patir an aquest infantó de Déu que mai ha tingut una paraula amb ningú!... Si jo ho sapigués... ah, reïra!