En nom de Déu, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran. Aquest és el meu tarannà. El mestre de postes trob

Ell no ofici, ell no negoci, ell no llegeix, ell no escriu; no ha sigut ni vol ser mai regidor, ni arcalde de barri; els diaris no han portat mai el seu nom; no paga contribució; no vot; no va al cafè; no companys... només és casat i... ell mateix ja ho diu... home de sa casa .

-Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià! I ara! Quines coses de dir! ¡Vegi si jo puc tenir ganes de que se'n vagi! ¿No és vostè el nebot del senyor Rector? No el ell a gust? Doncs, lo que ell vol, a mi m'est

I vol

No si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No si estic enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no res que veure amb mi. -Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant; calma...

Quan en lo mon hi havia mes fe qu' ara, lo qual vol dir molts y molts anys enrera, solian los católichs mes devots anar en romiatge á Sant Jaume de Galicia, fent la pelegrinaciò á peu y ab greus mortificacions tan del cos, com del esperit.

Li sortí a l'encontre el cap de cuina, el qual va preguntar-li, amb un somrís afalagador: -El senyor vol alguna cosa? -Feu-me sortir d'ací... fou la feble resposta. Se'l puj

No ho diré més... perdona'm Rosa maca! No diré mai més mal de tu! I quan l'animal volador fugia lluny amb son vol indecís, la jove de la Clàudia es redreçava a poc a poc i, mirant pel seu voltant amb els ulls esbatanats i escarritxant les dents, feia una ravinera com una criatura mal criada.

Diuen que vénen per l'exèrcit; ell respon, que els el cedeix, que vol ésser amic i aliat d'ells. Els invita a un àpat d'hospitalitat, i els tracta esplèndidament. No invita Xenofont ni cap dels altres generals. Els lacedemonis pregunten quina mena d'home és Xenofont: ell respon que altrament no és un mal home, però és massa amic dels soldats: i això li fa mal.

-Això és una infàmia mai vista- cridava don Eudald. ¡Aquí hi ha qui vol jugar amb mi, i jo et juro que me la pagarà! -Això és lo que havia de succeir! s'atreví a contestar donya Dolors, no menys indignada. T'empenyes en donar tortura a tothom, i aquí tens les conseqüències de la teva obra.