United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià! I ara! Quines coses de dir! ¡Vegi si jo puc tenir ganes de que se'n vagi! ¿No és vostè el nebot del senyor Rector? No el ell a gust? Doncs, lo que ell vol, a mi m'est

¡, valga'm sa vara florida de Sant Josep! ¡És clar, que en deu tenir, de modos, un senyoràs tan gros! Però... anem, pubilla: si s'ha de filar tan prim, plego, perquè jo no hai estudiat es missals... i, sigu com vulgu, lo que anava a dir no era res dolent. Veureu: a mi em sembla... sense trencar es respecte a ses persones celestials... me sembla... anem a cercar... que Déu hi ha de tenir un mirament, amb una senyora de ses vostres circumstàncies; i que, veient que sou a bordo, se guardar

Ell aprofita totes les estacions. Pel juliol fa tomàquets en conserva, per l'agost fa confitura de préssec i de pera; per la setmana santa fa bunyols, per Sant Josep fa crema i matons de monja. No! El dia que ell se fica a la cuina, ja surt una cosa bona per dinar. Ell sap fer gresoletes, bacall

Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit prô el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bru sol solet lliscava i lluïa pel carreró estret. En mon cos neulit llavors jo sentia Una esgarrifança de goig i alegria.

-Maru, vull pa!... tinc gana aquí! -Anem! fugim; a la pagesia que trobarem, demanarem un mos de pa!... corre, fill meu! fins la deshonra t'encalça... i no en tenies prou d'ésser faltada! Jesús, Maria i Josep! ¡Quan mossèn Ponç ho sàpiga!

Josep CARNER Gènova, abril 1922. LA CREACI

-Arri, menuts!... arri, fills meus! ¡Si els fills fossin com els bous! tan bons de governar! ¡No em veuria així!... Mala!... Jesús, Maria i Josep!

Quan la Paulina va jeure embolicada amb tots els atuells i abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la castíssima camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna; després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la Muntanya si tot allò sortia del gust d'ella; la nostra Paulina, ja una mica ensonyada, es lliur

-, ella és tota nyeu-nyeu; pero si la sentia a casa... Com del nostre rebost se sent tot el que s'enraona a l'altre pis, l'altre dia vaig sentir que baladrejava i la veritat, vaig pensar, veiam de què se les heuen: em vaig posar a escoltar, i ¡Reina del cel, quina boca! Què es pensa! el mateix que un carreter fins alls i froscas! -Jesús, Maria, Josep! ¿I que era amb ell la palestra?

Ni un so: hom hauria sentit caure una agulla. El silenci continuà: el mestre cercava en aquesta i aquella cara senyals de culpabilitat. -Benjamí Rogers: heu esquinçat aquest llibre? Una negativa. Una altra pausa. -Josep Harper: i vós?