-Qualsevol podria governar aquest país- va dir George. -Jo mateix podria fer-ho. Aleshores ens trobàvem asseguts al jardí del Hof del Kaiser, a Bonn, contemplant el Rin. Era la darrera nit del nostre esbarjo; el primer tren del matí esdevindria el principi de l'acabament.

»No, tots aquests tombs no enganyen els ulls de l'Eternal; no és segons aquest pensament i d'altres semblants, que has de jurar; no és segons el teu esperit, que pot ésser arrossegat cap al mal per l'interès, que cal prestar jurament; no és segons el teu pensament, és segons el meu que t'has de governar, i no pots afegir ni treure res, per astúcia o altrament, del que jo penso.

Ara mateix, al passar pel carrer de Sant Pau, ha vist la somera de la Feliça i... ai, filla, com se m'ha posat!... Xo! -No li peguis, dona. -Vostè el tingués de governar. Xo! ¡Ditxosa cua, sembla la pèndola d'un rellotge! I, digui'm, que és fora la minyona del tercer pis? -Qui vols dir? -La Leionor.

-Arri, menuts!... arri, fills meus! ¡Si els fills fossin com els bous! tan bons de governar! ¡No em veuria així!... Mala!... Jesús, Maria i Josep!

-Aneu, Emília, aneu a veure el que volen- diu l'una. L'Emília obeeix i ve a demanar-vos què els dèieu. -Què volen? Què passa? -Res, no passa: tot va . Però segueixin caminant: que no s'aturin. -Ah! Per què? fa ella. -Perquè nosaltres no podem governar si resten estacionades. Cal que donin a la barca la seva impulsió. -Donar a la barca... què?

Però si ho fos, no podria pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun misteri en tot això... Ara ve la dama.

Però ben aviat compareixia el dubte. I si l'agullonaven fins a llevar-li el seny?... ¿I si es veia obligat a defensar-se?... ¿I si, en sentir-se escomès, no es podia governar? -Podé que el millor seria no baixar al poble cap vetlla- va acabar per dir-se. I en arribar el vespre, va fer avinent a la Malena el seu propòsit.