United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era la Maria Antònia, que aclojada al rec, arremangada de braços i les mans xipollejant per l'aigua per a collir créixems, se'l mirava de ple a ple rient com una beneita. I mentre en Pere, per no escanyar-la entre les seves mans, s'allunyava ràpidamnt, aquell clac!, clac!, clac! ressonava en tot l'entorn, fresc i clar, mig confós amb el barboteig de l'aigua...

No ho ! ¡Mossèn Ponç em diu que faci tancar la noia a ciutat i jo sola potser faré les paus! i a mi em trenca el cor deixar la noia; és tan manyaga amb mi! M'estima tant! ¡que sort tinc dels seus petons i dels consells del vostre germà, que sinó hauria fet un disbarat!... -Calleu, santa cristiana! ¡Jesús, Maria i Josep! Sant Antoni gloriós!

-Arri, menuts!... arri, fills meus! ¡Si els fills fossin com els bous! tan bons de governar! ¡No em veuria així!... Mala!... Jesús, Maria i Josep!

Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè eren a casa els avis. Mentre dur

La mestra va corre en son auxili; l'aixecà... i Maria Santíssima!... quina cara feia aquella pobra criatura!... li rajava sang dels nassos; a la seva cara no hi havia un través de dit que no estés ocupat per una esgarrapada o per un morat: el seu front era una serra, de tants bonys com hi portava -tot ell brut, ple de pols, el vestit ple d'esquinços...

Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to correcte, descolorit i vulgar.

MARIA Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que aquesta medecina far

I va seguir caminant carrer de Dalt avall, fins a ser al Delma. Am Maria?... -Estones ha que t'esperava- crid

En parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència a la Lluïseta.

A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat d'aplicació de la canalla.