United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tota ella es redreça. Sos ulls grisos, nerviosos, descompten alguna calamitat. Sos braços s'aixequen amb l'esma -tardana! de conjurar un perill. Un parrac de cabells blancs, que s'ha desfermat amb el surt, li cau gairebé fins al nas. -Digues, digues, què has fet. Gracieta, Quima! veniu. Allò és massa. En Tinet creu, sincerament, que no n'hi ha per tant.
En parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència a la Lluïseta.
Si li ho agraeixo molt, tot el que fa per mí! -M'ho agraeix? ¿I em ve a suposar que jo li gasto bromes? -Miri, Paulina: li prego que no s'ofengui, però escolti'm, que ara li parlo sincerament.
Dic que penso que n'hi deu haver, i sincerament espero no equivocar-me, malgrat no hagi tingut mai l'honor de trobar-les.
Així és que, fastiguejat, se'n va a veure la rosa. I, tot seguit, un borinot el fascina. -Però, digues d'una vegada. Què hi has fet amb el gerro? Què deies? En Tinet, que la veu vermella, sincerament desesperada, sent per ella una veritable compassió. Té una mirada d'home de món: -No res, baba... que el gerro de la sala... es fa vell! A les gentils concurrents als concerts de l'A. de M. de C.
Aleshores la bona vella es sentia tota benaurada, perquè David parlava sincerament i sense falagueria. El rabí també havia vist a Fritz per damunt la tanca de rama. I quan va ésser a l'entrada dels camins coberts, li va cridar: -Kobus!... Kobus!... vina!