United States or Jordan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Perquè entre sentar-se i allò de: «nos en haurem d'anar»; «diumenge hem de dur tal cosa»; «ei, tanca !»; «no et descuides pas ress'acaba la tarda, i abans d'arribar a mig camí, comença a dir: «Ja voldria ser a casaSuposem que ja hi és. Ara li torno a preguntar: Quin gust hi troba, a anar a fora? -Jo l'hi diré: el meu pare... -No ho agafi tant per amunt. Vostè ¿com és que hi va?

La Mort de Mar enfonza els homes sota aigua, després els aixeca i si no respiraven els tanca els ulls amb una espina lluenta que porta en una pota; i esclafint una rialla, que fa tot d'escuma, se'n va a cercar-ne un altre.

Aleshores la bona vella es sentia tota benaurada, perquè David parlava sincerament i sense falagueria. El rabí també havia vist a Fritz per damunt la tanca de rama. I quan va ésser a l'entrada dels camins coberts, li va cridar: -Kobus!... Kobus!... vina!

I, mentre la poma giravoltava lleugera per la punta de sos dits, la fulla del ganivet la despullava de la pela, que anava allargant-se i caient en graciosa espiral. -A don Eudald vaig a dedicar-li... el rei de la fruita de convit: aquest romeu de crosta rugosa, que tanca una verdadera riquesa de gustos, que fan l'enveja dels bons gormands.

JUTGLAR Tanca la boca, coquí? Us hauré de dir coquí, sir Andreu? SIR ANDREU No ser

Escolteu: no voleu pas dar entenent que us agradi? La brotxa continuava movent-se. -Agradar-me? , no per què no m'hauria d'agradar. És que un hom la sort d'emblanquinar una tanca cada dia?

-Bueno: vamos, aneu. I, fent un petó a cada una de les quatre galtetes de les dos criatures, i dient a la minyona, que les duia a braç: -Cuidado que no caigui, tanca i se'n va cap a dins a posar unes cortinetes de musselina a les vidrieres de l'arcova.

Hi ha una nena, tota petita, que només quatre anys, però que sap el parenostre tan com qualsevol dels altres; i la seva mare seu a la vora del seu llit, cada vespre, per sentir-lo. Després la besa i seu al seu costat fins que ella trenca el son, cosa que generalment s'esdevé tot seguit que tanca els ulls. »Aquesta nit els dos infants majors estaven prou entremeliats.

Qui s'hi bat, amb les bruixes?... Amb tot, va acabar per decidir-se; i ajudat pel seu pare i la seva mare, va posar-s'hi de tot cor, deixant el camp net en mitja dotzena de jornals i tornant a colocar en un altre la tanca de petites lloses. -Ara que provi de tornar-ho a malmetre- va esclafir, un cop llest.

Vaig acudir en va altres dies al carreró solitari, al peu de la tanca a cercar en l'olor que s'hi respirava, la renovació del meu somni. No ho vaig conseguir. Aquell somni espontani, automàtic, no es reproduí més; no en vaig poder cap altra volta assolir sinó un record més o menys viu. L'olor a les primeres flairades m'ocasionava sempre una emoció remarcable, pero no res més.