United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era per la pidèmia , encara que ella va morir d'una caiguda! que se'n va parlar prou per tot el carrer de Sant Pere! -doncs quan va morir aquella senyora, Déu la tingui al cel, van trobar sis dotzenes de coixineres amb unes puntes de pam sense estrenar, i dues dotzenes de llençols encara amb l'empesa. Ca! Si li dic jo que era una casa que, vamos, se'n feia cabal!

-Però ell tenia un gènit del botavant; jo mateixa... vamos el tono que ultimament es dava... -Què vol que fos! Ell al fi de sos principis havia sigut Miquelet... I el celebrant des de l'altar: Pater noster... Altre enraonament entre dames, després d'haver anat a oferir: -Quanta de gent!

-Bueno: vamos, aneu. I, fent un petó a cada una de les quatre galtetes de les dos criatures, i dient a la minyona, que les duia a braç: -Cuidado que no caigui, tanca i se'n va cap a dins a posar unes cortinetes de musselina a les vidrieres de l'arcova.

I vostès pensen: Vamos, no est

La mare. -Nois, nos en haurem d'anar, que són les deu. La mare. -Vamos, passi-ho . I vostè? Vàries veus. -Bona nit.-Boranit.-Estigui bo.-Estigui bona. -D'aquí a demà.-Si a Déu plau. Coro general. -Bona niiiiiit! És un altre vespre. Al mateix siti. Els mateixos personatges. Ell (cremadís). -Però no em negar

-: de vegades un... -Endemés, , : la caso. Un minyó molt conforme, miri. Treballador i tot lo que vulgui. No és perquè jo ho digui; però; vamos, per ser fuster se coneix que li han donat bona criança. La mossa ja l'anell... ah, , ; n'est

En va tastar un per postres... Si bo havia estat el de Sant Domingo, remillor era l'altre. Quin meló! Quina cosa més delicada, més fina, més assahonada... Vamos, es tornava boja. Torn

-Hola, Feliça! Jo . I el senyor oncle? digué aquest amb to bastant sec. -Tots , gràcies a Déu. I s'aturà. -I doncs, què tenim de nou? digué el jove, veient que ella no es desenfangava. -El senyor Rector me fa venir, perquè... (altra pausa) -vamos... perquè m'ha dit que vostè est

El senyor Vintró aplaudeix i tots els demés també. Dóna gust veure al bon home amb l'afició que s'ho mira: llàstima que tingui al costat la veïna del davant, que mai li calla amb la brometa de la Marguerideta... i dient a la senyora Tona que vigili. Ell prou li diu: -Escolti, dona! No pot fer net. -Vamos... ara passarem a un altre- diu el màgic. -Aquí tenim una bola: la veuen ?

-Ai, fill!... si és tot brut!... Deixi-li vostè, senyor Joan. -Ca... no serveix, és de color... Vostè mateix, senyor Vintró. -Vamos: , noi... -Un dels presents far