United States or India ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ai, fill!... si és tot brut!... Deixi-li vostè, senyor Joan. -Ca... no serveix, és de color... Vostè mateix, senyor Vintró. -Vamos: té, noi... -Un dels presents far
La mestra va corre en son auxili; l'aixecà... i Maria Santíssima!... quina cara feia aquella pobra criatura!... li rajava sang dels nassos; a la seva cara no hi havia un través de dit que no estés ocupat per una esgarrapada o per un morat: el seu front era una serra, de tants bonys com hi portava -tot ell brut, ple de pols, el vestit ple d'esquinços...
Tots els cortesans el posaren com un drap brut, i digueren que era un ocell ingratíssim. -Però tenim el millor ocell- digueren. I després l'artificial hagué de tornar a cantar, i aquesta fou la vegada trenta-quatrena que sentiren la mateixa melodia; però encara no la sabien del tot, perquè era tan difícil!
-Un parell de samarrugues al clatell! afegí la jove de cal Roca que's mirava un nen capgros, camús i brut de cara. -Com ha fugit! comentava el eugasser; ni aquell dia d'aquella pedregada que'ns va deixar ablanits, corriem tant com ell! Ha passat l'olivet com una daina. -No'n feu cabal; això passa al pic de la jovenesa, va dir un vell arrugat i magristó i geperut.
Apa, preneu el pastís. I de les entranyes de la terra va sortir el pastís, tot fet malbé, brut. Rera el pastís, sortí Harris, de quatre grapes, mullat, arrugat, ple de terra. S'havia assegut, sense saber-ho, a la mateixa vora d'un clavegueró amagat en mig de l'herbei, i s'havia fet enrera, i havien caigut ell i el pastís alhora.
Els xicots del carrer Major prou s'esgargamellaven cantant, a totes hores del dia: -Potecari brut, cara de granota, quan no té diners fa mala carota.
A un quart de dues, brut, descabellat, ple de talls i sagnant, digué: -Em sembla que est
-Senyor! Còm ha estat això, Joe? demanà. -És un brut negoci- digué Joe sense bellugar-se. -Per què ho heu fet? -Jo! I què he d'haver fet! -Ei! El parlar així no us en llevar
Els garrins dins les gàbies, sota l'ombra de les branques del vern, uns dormen apilonats com si tinguessin fred, altres flairen amb el morro brut de fang i graten la terra amb les potes petites i blanquinoses.
Hi ha dies que la dóna per rentar, i em tira al safaretx els quadros, els llibres, les sabates... tot lo que li sembla brut, sigui lo que vulgui; i, apa!, ensabona que ensabona. ¡N'ha malmeses, de coses! I ara sempre té calor, ella que era tan fredeluga. Moltes nits, a l'hivern, me la trobava asseguda sobre el llit, en camisa, amb la finestra oberta. Entén-ho, això.