United States or Saint Vincent and the Grenadines ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tot dient això, Knapwurst semblava greu, recollit; un pensament tendre feia tremolar dues llàgrimes en sos ulls. Pobre geperut, estimava els que havien tolerat, protegit sos avantpassats. I a més, deia la veritat, les seves paraules eren d'un seny pregon. En vaig romandre d'allò més sorprés. -Senyor Knapwurst- vaig dir-li, -heu après, doncs, el llatí?
El geperut, ben lluny d'enutjar-se'n, de semblant compliment, va mirar el picador tot enternit i va dir: -I tú, Sperver, ets un d'aquells vells soldats dels quals us he contat la història!... Sí, tens el braç, el bigoti i el cor d'un vell soldat! Si aquesta finestra s'obrís, i un d'ells tot allargant el braç al mig de les ombres t'oferís la mà, què diries?
Jo he respost que no, i, tanmateix, no us havia pas vist. -Però en nom de Déu, senyor Knapwurst, obriu d'una vegada! ja m'ho explicareu més tard, això! -Anem, anem, una mica de paciència! I el geperut, a pleret, a pleret, desfeia el cadenat i obria el reixat mentre jo petava de dents i tremolava de cap a peus. -Teniu força fred, doctor- em digué aleshores l'homenic, -i no podeu entrar al castell.
Eren aleshores, si fa no fa, les quatre de la matinada. Knapwurst es va fer esperar terriblement. La seva caseta, encastada a la roca, vora del portal gran, romania silenciosa. Semblava que el geperut no acabaria mai de vestir-se, perquè jo el suposava colgat al llit, i tal vegada en ple son. Vaig sonar altra vegada.
-Tanmateix, afegí -si hagués sabut que ereu vós, l'hauria interromput, el capítol. Va haver-hi alguns instants de silenci. Jo reparava la fesomia verament extravagant del geperut, aquelles grans arrugues que li voltaven la boca, aquells ullets acanalats, aquell nas turmentat, arrodonit al capdavall, i sobretot aquell front voluminós de dos pisos.
»La darrera nit, després de la representació, el petit geperut eixia de la ciutat cap al cementiri soliu. Les corones ja es marcien damunt la tomba de Colombina. Ell segué damunt el sepulcre. Se n'hauria pogut fer una pintura colpidora; tenia la m
Així el va veure, esmaperdut dins la seva música; i, vora d'ell, Koppel el geperut, negre com el corb, amb els llargs dits ossosos, de color de bronze, esbadocats, damunt les cordes del contrabaix, avançant el genoll apedaçat i amb la sabata feta a miques sobre el paviment; i, més lluny, el jove Andrés, amb sos ullassos negres, voltats de blanc, que s'alçaven al sostre amb un aire extàtic.
-Sí, bastant d'hora- vaig respondre-li; -un llenyataire del Schwartz-Wald necesitava el meu ajut. S'havia dat un cop de destral al peu esquerre. Va semblar que aquesta explicació satisfeia al geperut; va calar foc a la pipa, una pipeta de boix vell, tota negre, que li penjava damunt la barbeta. -Vós no fumeu, doctor? -Fumo.
-Oh! doctor Fritz! quin cor! quina franquesa! va fer el geperut tot junyint les mans; -no té sinó un defecte. -I quin és? -No ésser prou ambiciós. -Cóm s'enten?
-I per què no una de diferent? digué el geperut. -Aquesta em plau! -En sé de més belles. -Knapwurst! va fer el picador tot alçant el vi amb un aire greu, -tinc les meves raons per a sentir la mateixa; escurça-la si vols. Diu qui sab les coses. I tu Fritz, escolta-la!
Paraula Del Dia