United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !
Duia la testa nua, i com que la lluna resplendia en tot son esclat, vaig veure, tot i la distància, que el vell cordaire era animat d'alguna idea estranya: ses galtes esblanqueïdes eren totes estirades; sos ullassos arrecerats sota les celles blanques, fulguraven; i, tanmateix, semblava tranquil.
Així el va veure, esmaperdut dins la seva música; i, vora d'ell, Koppel el geperut, negre com el corb, amb els llargs dits ossosos, de color de bronze, esbadocats, damunt les cordes del contrabaix, avançant el genoll apedaçat i amb la sabata feta a miques sobre el paviment; i, més lluny, el jove Andrés, amb sos ullassos negres, voltats de blanc, que s'alçaven al sostre amb un aire extàtic.
Tots els assistents s'havien girat, espalmats de son engrescament; Hâan el mirava amb sos ullassos per damunt l'espatlla de Schoultz, el qual es torçava el coll per a veure si era ben bé Kobus qui parlava, perquè no podia donar crèdit a les seves orelles. Però Fritz no parava cap esment en aquestes coses.
I -en queden moltes de coses ignorades en la vida- ningú va pensar mai què hi havia haver al fons dels seus ullassos negres i bondadosos, què devia ser aquella cosa tant trista que hi boirejava sempre i que un cop mort, s'esvaí, deixant-hi una altra cosa glaçada, seca, vidriosa, que repugnava de mirar...
Aquella bestiola tenia un secret. El tenia fondo, molt fondo: bastava mirar-li aquells ullassos negres per a compendre-ho... I devia ser una cosa molt trista, un sofriment enorme... d'aquells que omplen tota una vida. En el modo de mirar, en la caiguda de les orelles, en el posat amb que rebia les garrotades, en tot ell, se li veia. I si mai per mai, al sentir la cort de retorn del treball, es permetia la francesilla de trotar un xic, amb un trot curt i picalet, record lluny
-Senyor doctor. afegí ella, després d'un instant de silenci, tot clavant en mi sos ullassos negres, -cal que us digui primer que tot, que no sóc pas dona temorenca; he vist tantes de coses a la meva vida, i tan esglaioses que ja no hi ha res que m'espalmi; quan hom ha passat per Marengo, Austerlitz i Moscou, per a arribar a Nideck, hom ha deixat la por pel camí. -Us crec, senyora.
El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament...
I, com que aleshores Súzel aixecava envers ell sos ullassos contorbats, va afegir: -Sí, hem fet música... Són velles tonades... no res de l'altre món!... però bah, bah! he fet el que he pogut. No es pot treure una bona mòlta d'un mal sac.
Vaig acceptar de tot cor, havent resolt, com us he dit suara de romandre a Brisach Vell. Però el que va confimar-me encara més en aquesta resolució fou l'arribada de la senyoreta Fridolina Durlach, que, amb els seus ullassos blaus i el somriure tan dolç, es va fer mestressa de la meva ànima.
Ella aleshores, alçant sos ullassos blaus, com una fantasma de pàl·lida que estava, esdevingué tota vermella. -Oh! sí, senyor Kobus- féu, tot mirant la seva àvia. La vella inclin
Paraula Del Dia
Altres Mirant