United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els impulsos de la seva ànima són tristos com la nit y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!... La musica escoltem. PORCIA Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa claror envia eixa petita flama! Així una bona acció brilla entre gent dolenta. NERISSA Quan la lluna brillava, no vèiam el llum. PORCIA. Tal com la més alta gloria ofega a la més petita.

Després, un cop feta la compra, se n'anaven de dret a casa, i, havent esmorzat, la mossa es quedava sola, tancada amb pany i clau, i el pare marxava per les seves, no deixant-se veure en tot el dia més, puix ja era cosa sabuda que les festes les passava a l'hostal. ¡Que tristos que els trobava, la Malena, aquells diumenges!... Tristos i cançoners que no s'acabaven mai.

Certament, la tardor és el temps dels tristos adéus. Però quan era petit, amb el cor ple de l'esperança d'una vida, que semblava inacabable, no en feia cas de totes aqueixes persones i coses, que s'acomiaden. Millor que se n'anessin els estudiants i els banyistes: així seria més llibert el camp de les meves entremaliadures.

El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament...

La mateixa estimació que la Gemma tenia a la platja se la conquerí per tot el poble. Ella, amb la Monja eren les conselleres dels rampelluts, les que gorien els tristos i tranquilitzaven els desconfiats. Anava cada matí al mercat a vendre el peix, i allí, entre rialles i cridòria, parlant un catal

Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so d'instruments tristos i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència, i sols s'atura sa pena escoltant les tristes notes que oprimeixen l'esperit dels altres que no les entenen.

Deu-los el benestar a muntanya, i sempre els veureu tristos i enyoradissos.

Uns cops, era el solitari que fa la bona obra per sota , per defugir l'aplaudiment i la glòria; altres vegades era el desconsolat que no qui l'encoratgi ni li aixugui les llàgrimes dels ulls... ¡Quina devoció més fonda l'inspiraven al pobre Jan aquells tristos personatges i quin respecte li feia l'home sublim que els havia llançat a la vida eternal de la poesia!

Als seus voltants els blats es bressolaven flonjament; una munió d'orenetes suara arribades, hi volaven a flor, omplint l'espai d'una dolça remor de ploma, al lluny dugues guatlles es cridaven, i l'aire, aquell aire tant tebi, tant olorós, passava a suaus ratxades, refent-se pels blats, que s'inclinaven a son bes... I ell s'ho mirava tot, amb sos ullassos fondament tristos; semblava que sentís la pròpia misèria més aterrada per l'alegria que el voltava; i anava passant... com una llapissada fosca entre la glòria dels camps en primavera -esclafant amb ses potes brutes la florida dels marges, on una munió d'insectes, formigues i marietes, papallones i escarbatons fruïen de la vida i s'estimaven en plena llibertat.