A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castell

Per tota resposta, Fritz prengué la cintura de Súzel amb el braç esquerre i tenint-li la m

Varen acomiadar-se, i el xaval agaf

Quan acabàvem de desdejunar-nos, el sol començava a cremar, el vent havia passat i el matí era esplèndid com no podia demanar-se.

En llur cor desitjaven d'haver-se determinat a esperar un any. Els dos homes es tragueren alguns queviures i feren un dinaret. Després d'un llarg i pensívol silenci, digué Joe l'Indi: -Mireu, mestre: torneu riu amunt, d'on veniu. Espereu-vos allí fins a saber noves meves. Jo en passaré el risc, de deixar-me caure al poble una vegada més.

Ell veia que a casa seva tenien raó, que els convenia una dona, però no se sentia prou fort per a casar-se, ell que no havia pogut fer mai la joventut, que no havia pogut ballar, que no havia pogut córrer, que no podia traginar els sacs de blat escales amunt, que cada quatre mesos havia de pendre medicines, que tan tost feia un pas més de pressa que l'altre ja esbufegava, i que amb el més petit disgust s'endarreria de salut per anys... I, de més a més, recordava el consell del metge: -Tu, noi: seny, força seny.

De seguida va saber-se en detall el que havia passat. Els expedicionaris, quan en Ricardet els desafi

El que primer dóna un cop a la taula amb el got ben buit, és el vencedor.

Un cop finida la classe, el pobre Melrosada es pos

El sol s'aixec