United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !
I, per lo que toca a les rondalles populars, les arreglava de manera que llur acció passava gairebé sempre a la nostra encontrada i molts de llurs personatges eren fills de cases conegudes del nostre poble.
Els habitants eren aplegats per dansar i fer alegratge però no tenien admiració a esmerçar en aquella vista gloriosa: tan avesats hi estaven. «Que els esperits dels morts juguin a pilota amb el cap de la vaca marina tan com els plagui», pensaven ells, segons llurs supersticions. Llur atenció era del tot agabellada per la dansa i el cant.
Montmorency féu un crit de joia: el crit d'un brau guerrer veient caure el seu enemic a mercè seva; un crit semblant al que faria Cromwell quan els escocesos baixaren el turó i es llançaren damunt llur presa. La seva futura víctima era un gros dimoni de minet tot negre: jo mai n'havia vist cap de tan gros ni de tan dolenta qualitat.
Com més esperàvem, més grosses semblaven fer-se les complicacions. A l'últim veiérem el cap de George i oírem com aquest ens deia: -Doneu-nos la mà, gran plaga! ¿Què hi feu, aquí plantat com una mòmia? ¡Que no ho veieu, que estem a punt d'asfixiar-nos! Llavors em vaig posar a llur disposició. Aleshores tocàrem xafarranxo per sopar.
En primer lloc totes les dones, senyor, totes; baldament haguessin guardat oques fins a cinquanta anys, totes saben el que és ric, i bell, i escaient. Un home amb una camisa com aquesta, àdhuc essent l'home més beneit del món, tindria el lloc d'honor en llur esperit; i és cosa justa, perquè, si ell curtejava de seny, sos pares n'haurien tingut per compte d'ell. Fritz va fer una riallada.
La cuca de llum, fent més claror que mai, va anar-hi renouera, i la seguiren, cantant, tota una rua de grills, xiulant, tot un aplec de tòtils, i, consirosos, tota una host de banyarriquers, tores i marietes que van voltar el cadàver d'Elsa i el vetllaren fins a trenc d'alba. Entretant les rates pinyades amb llur vol indecís dibuixaven en les tenebres unes garlandes plenes de misteri.
Fritz va redreçar-se tot sorprès, perquè aquesta hectàrea li pertanyia, però el vell rabí, aixecant el dit, li digué somrient: -Recorda't, Kobus, recorda't de la nostra discussió sobre el matrimoni, a la darreria del dinar, fa tres mesos, en aquesta cambra! Aleshores Fritz va recordar-se de llur juguesca.
Aquesta mediocritat crea a llur voltant unes tintes obagues, cruels, com les que volten certes figures realistes de Rembrandt. La lògica de l'autor en tota la novel·la és admirable, millor diríem implacable; i el desenllaç més que funeral és piadosament humorístic. Humorístic, i potser just, si és que la justícia és més aviat metòdica que no pas èpica.
I mentre la Malena es perdia, fosca enllà, pel camí del poble, en Biel s'entaforava per les foscors dels alzinars, fent via cap al seu estatge. Estava alegre, amb una alegria com mai de la vida l'hagués sentit d'altra, ni el dia en que per primera vegada s'havien contat, amb la Malena, llur estimació.
Tots els monjos del monestir, sobtats per la insòlita cantoria, sortiren llestament a veure qui eren aquells qui tan bellament cantaven. I conegueren l'abad llur i els altres germans monjos i els feren graciós recebiment i devotes reverències. I Sant Brandan don
Paraula Del Dia
Altres Mirant