United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura... -És clar, donya Paulina!... -Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de cap? -Vol callar, donya Paulina!... -La seva vida solitària, aquesta absència d'una m

Montmorency féu un crit de joia: el crit d'un brau guerrer veient caure el seu enemic a mercè seva; un crit semblant al que faria Cromwell quan els escocesos baixaren el turó i es llançaren damunt llur presa. La seva futura víctima era un gros dimoni de minet tot negre: jo mai n'havia vist cap de tan gros ni de tan dolenta qualitat.

Nosaltres podem viure aquí tres cents anys, però quan deixem d'existir esdevenim senzilla escuma damunt l'aigua, i no arribem a aconseguir una tomba entre nostres ben amats. No tenim ànimes immortals, no tenim vida futura: som així com les algues, que, un cop tallades, no poden reviure mai més!

-Al cap i a la fi- digué George -hi ha quelcom, en el diumenge britànic, que posseeix a l'home que duu a les venes sang anglesa. Jo sentiria que desaparegués, digui el que vulgui la generació futura. Nosaltres seguérem als extrems de l'ample canapé. Hem sentit a dir que hom ha d'anar a Hannover per a apendre alemany.

En Rubinstein, el pianista; en Sarasate, tots els pobres executants... van coixos, agònics... si gairebé no poden seguir i cauen... doctor corri... doni'ls una injecció, que's moren... que no arriben tant sols a la generació futura; moren dins les orelles dels que'ls han sentit... seran oblidats per sempre com els tenors i els toreros... com jo! igual que jo que'm moriré aquest mateix segle!... correu!... cuiteu!... porteu-me papers i ploma que tinc el tema del gorg! i se asseia al llit cridant a tothom.

Ella ho va conèixer, i, agafant el volum nou que per un moment havia deixat sobre el pupitre, mudava amb rapidesa l'aspecte del diàleg. -Però tornem al vostre llibre- deia, -que és el què a mi més m'importa. -L'haveu llegit? -Me'n manquen ben poques pàgines. -I?... afegia el jove amb aire interrogador, com si del dictamen de l'amada en dependís la pròpia felicitat futura.