United States or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !


I cada vegada que una idea semblant li passava pel cap, s'acuitava a respondre: -Quan la nostra felicitat ja no depèn de nosaltres, sinó del caprici d'una dona, tot és perdut; valdria més penjar-se que no pas ennavegar-se així. Finalment, al cap de totes aquestes excursions, sentint al lluny, del mig estant dels camps, el rellotge del poblet, tornava meravellat de la rapidesa del temps.

A la fi, en mig de l'aldarull, el pare féu una proposta. -Anem a sopar fora de casa, a un bon restaurant, voleu? Per començar la vida nova tots trobaren la proposta paterna. Les dones es travestiren amb una rapidesa sense exemple. Als set minuts eren dispostos a sortir de casa. -Beurem xampany? pregunt

Va dir-se, ella: -Podré no vèncer-lo en rapidesa, però puc igualar-lo en l'eficàcia. El fet és que els Llistosella van ésser, de bell nou, víctimes d'una bolcada i precipitats a un pedregar. No van sofrir cap lesió important, aquesta vegada. Vaig anar a llur casa, per quedar . No ho faci pas! Escapi's. Jo no torno més.

Així ho comprengué el jove, amb admirable rapidesa de pensament, i, sense cap senyal de transició, pass

Jo he fet un punt, ab ell, ab l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran Sophi. SIR ANDREU Diable! Doncs no hi vui saber res!

Bon punt us adoneu del bon senyor, la primera cosa que se us acut és de no perdre el temps amb paraules, i, si poguéssiu excusar-vos, amb tota polidesa, d'ajuntar-vos amb ell, ho faríeu de bona gana. El vostre objectiu és la fugida, per la part oposada a l'indret on ell es troba, i eclipsar-vos tot tranquil·lament i amb rapidesa, com si no l'haguéssiu vist. Ell, ben al contrari, manifesta un viu desig d'estrènyer la vostra m

Jo, en un principi, no me'n vaig adonar, i em va sorpendre molt veure George ordenant amb rapidesa els plecs del seu pantaló, allisant els seus cabells i posant-se la gorra enrera de faisó corprenedora; tot seguit prengué una expressió de bondat i tristesa alhora, va asseure's amb posat gentil i féu tots els possibles per amagar els peus.

Impossible de respondre, però a la fi vaig poder pronunciar, en mig de les meves contorsions: -No és pas la meva. És la vostra! Mai no he vist la cara d'un home passar del goig a la gravetat amb tanta de rapidesa. -Com? cridà, aixecant-se d'un bot. ¡Quina mena d'animal més ximplet que sou! ¿Qui no us feia anar amb més compte? Mil dimonis! ¡ podíeu haver-vos vestit al marge!

Ella ho va conèixer, i, agafant el volum nou que per un moment havia deixat sobre el pupitre, mudava amb rapidesa l'aspecte del diàleg. -Però tornem al vostre llibre- deia, -que és el què a mi més m'importa. -L'haveu llegit? -Me'n manquen ben poques pàgines. -I?... afegia el jove amb aire interrogador, com si del dictamen de l'amada en dependís la pròpia felicitat futura.