-Hola, lleig! ¡No vogus tan de fort, que vas a riscos d'esmalucar-te! -Alerta, que us cau sa barretina, l'avi! -Vatua es gaiató de Sant Cristòfol nano! ¡Mireu que ès una mort, això de deixatar s'aigua, tanta que n'hi ha! ¡Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses!

Sa humiliació, doncs, era imposada, no sentida; i ell no sabia si indignar-se de debò per tanta farsa, o si bromejar davant de lo original de l'escena, a lo qual hi convidava fins la predisposició de l'auditori, excitat per les diablures de l'enfutismada Loreto, que, col·locada darrera la dona, i feia grips i gonyes.

, havia de parlar amb tanta gentilesa que no tenia consol: no tenia més remei que pujar a la golfa i renegar una mica cada dia per dar-me gustet a la boca, o hauria mort.

En Biel, que no el perdia de vista, va sentir fred al cor, notant que l'esglai li segava les cames. -Sigues bo: sentes?... Sigues bo... Prou tenia raó d'esglaiar-se, en Biel. Tanta raó, que encara el senyor metge no havia aixecat el cap, quan els ulls del sacerdot varen esdevenir vidrosos, el seu bleix va afeblir-se més i més, i la moradura dels llavis va enfortir-se.

Pel que toca a mi, no desitjava pas que tornessin altra vegada. Començava a agafar-los certa antipatia, encara abans de conèixer-los. Els considerava ja com una tripulació d'embriacs i golafres; però Mister Goyles parlava amb tanta d'animació, i jo tenia tan poca d'experiència, que un cop més vaig deixar-lo que sortís amb la seva. Demés va prometre'm que també en aquest respecte en tindria cura personalment que res no fos vessat, i qued

Els altres minyons convingueren que allò que deia Tom era assenyat, perquè un tros de pa ignorant, no instruït per cap encís, no es podia esperar que obrés amb molta d'intel·ligència quan hom l'enviava a una missió de tanta de gravetat. -Malvinatge! Voldria ser all

A la nina li sembla impossible que hagi tingut tanta de por. Surt de sa casa i, trescant d'una tira de sarments a l'altra, d'una feixa a la de més avall, arriba a la platja veïna. Allí saltirona alegrement, a peu descalç, per sobre les boves, fresques de rosada.

Sap a on són, les maleïdes? Al celler, són. Perxò, ara que el vi va escàs, no n'hi ha tanta de munió com en aquell temps... -, deixeu's de bruixes- va interrompre el senyor. ¿Voleu fer les obres o no voleu fer-les? -És clar que les vui fer, pobre de mi! -Doncs entesos: aquesta tarda pujarem a la torre i enllestirem els tractes. I el dilluns vinent, mans a l'obra.

Per ço és que, un cop finida la cerimònia, els més significats dels circumstants varen acostar-se a l'orador, a fi i efecte d'interrogar-lo sobre la intimitat de vida que entranyessin unes paraules que tanta expectació havien promogut entre l'auditori.

En Martí amb la destresa del bon xofer, tot seguit es féu càrrec de la maquinària de l'auto del seu amic i en poca estona es veieren triomfals, alçant núvols de polseguera entre les pinedes que volten la ciutat. Allà, enlairats per una muntanya augusta, voltats de boscúria ingènua i sota un cel joiós de tanta transparència, En Martí cerc